Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 21 d’octubre de 2012

S'escola l'amor


El meu cor és una capsa tancada

d’on s’escola l’amor

per camins poc fressats.

El blanc silenci hi trena

collarets, pomells i garlandes.

20 comentaris:

  1. És preciós, una combinació que toca endins...gairebé fa envegeta aquest cor-capsa tancada!

    Bona nit, Maijo! Una abraçadeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. M'afalagues!
      Una forta abraçada.

      Elimina
  2. Obre la capsa, i que surti brincant i ballant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot té el seu temps, fanalet. Després de llegir-te me n'hi vaig ballant. Petonets.

      Elimina
  3. M'encanta tot el conjunt.

    La teva sensibilitat és enormement preciosa.

    Tot estat (tancat o obert) té un perquè que mereix delicada estima.

    El sol sempre hi és, i els colors també!

    Petonàs, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, que bonic el que dius! La sensibilitat és una qualitat que ens uneix a gairebé tots els que estem aquí. Una abraçada de gratitud.

      Elimina
  4. M'apunto a l'opció proposada per Fanal Blau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada quan t'apuntes. Fanal Blau sempre fa bones propostes.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, Kira. Lo millor ha de portar un bonic embolcall. Una abraçada.

      Elimina
  6. Garlandes per ornamentar-nos tots. Bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic el que dius. Si és axí me n'alegro molt. Una abraçada, novesflors.

      Elimina
  7. Mejor que fluya amor, sin contaminarse. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Darío. No me imagino el amor contaminado. Sería de lo peor. Me alegra saludarte de nuevo. Un abrazo.

      Elimina
  8. Una capsa que s'obre cada vegada que dibuixes. Veig que has canviat l'entrada al blog. M'agraden les papallones, fetes de tu, volen del cor potser? Besets bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rosana. Només l'amor fa sentir papallones al cor. Sempre tan encertada amb els teus comentaris. Una abraçada.

      Elimina
  9. El teu amor en la creativitat obre les tapes de bat a bat. Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petó, Núria. Estic contenta de tornar-te a veure.

      Elimina
  10. És de l'aparent buidor on neix la matèria, l'energia, la vida. En un univers fred, és l'escalf que viatja per camins tan fins el que il·lumina, dóna forma i color. Una il·lustració preciosa d'aquest inestable, efímer, fràgil i tanmateix indestructible camí de la vida, de l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eduard. Sempre és un plaer llegir-te. Després, fins i tot jo veig el post amb uns altres ulls.

      Elimina

Seguidors