Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 18 de juliol de 2012

Nit d'estiu


El passeig està tot il·luminat,
guspires de colors
esclaten com a bombolles de cava.

M'embec la nit.

No sé a tu... però,
a mi em passa.

19 comentaris:

  1. Molt tendre aquest quadre... la nit d'estiu, la parella i tots els cargols...

    És preciós, maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme.L'estiu és inspirador.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. En bona companyia és fàcil beure's la nit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartir enriqueix l'experiència de viure qualsevol moment. I beure's la nit a glopets no té pèrdua, en companyia o sense. Salutacions, novesflors.

      Elimina
  3. A mi també em passa de vegades que no paro de beure en tota la nit..... heheheh!
    Molt bonic el dibuix Maijo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És convenient, Alba. Amb aquesta calor cal hidratar-se. De cava només una copeta, eh!
      Gràcies, petonets.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Núria, les teves paraules són sempre un al·licient per a continuar creant.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Certera imagen, capaz de decirlo todo.

    Saludos ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradezco tu comentario. Buen verano! :)

      Elimina
  6. La nit amb gust de cava, quin sabor tant inspirador. M'encanta fer un xin-xin de copes!

    Petonets, maijo.

    ResponElimina
  7. Els capvespres d'estiu i les seves pertinents nits tenen un encant especial. Suposo que ho fa la poca roba, la vida al carrer... tot sembla més volàtil, més fràgil, més agradable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Porquet. Tot i que la calor comença a pesar com una llosa ;) Sort que hi ha quatre estacions.

      Elimina
  8. Perquè la vida sembla mes faci'l quan tot es redueix al contorn de dos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé Marta. M'imagino que si tens una altra persona al costat augmenten els punts de vista, hi ha més perspectiva i una visió més amplia de tot. Per a mantenir l'equilibri, una cadira com més potes millor.

      Elimina
  9. L'estiu és més bonic si tu el dibuixes! Encantada de retrobar aquest llogaret després de vacances!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosana. Saps que aquí estàs sempre convidada.
      Rep una forta abraçada.

      Elimina
  10. Celebro aquest ús, tan bell, del verb EMBEURE.

    ResponElimina

Seguidors