Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 14 de juny de 2012

Recordar-te sense accents


El temps
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.

Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.

(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)

26 comentaris:

  1. Quin conillet més bonic...
    segur que aquest no vomita...

    Dóna molta placidesa que el temps ho hagi netejat tot...

    ResponElimina
  2. El que vomitava conillets era el protagonista del conte. Em penso que m'he deixat una coma.
    Sí que és agradable en alguns aspectes que passi el temps. Petonets.

    ResponElimina
  3. Qué bello cuento de Cortázar, que ha dado para el delirio de los exégetas, que bella ilustración y el paratexto. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando el denominador común es literatura de la buena las distancias se acortan. Un abrazo, Darío, y las gracias por tu amable comentario.

      Elimina
  4. Quin post tan bonic, a propòsit d'un conte de Cortázar, un conte que no conec i que deu ser, pel que contes, molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, novesflors. El trobaràs entre "El perseguidor y otros cuentos". Un llibre que no s'oblida mai. Gràcies.

      Elimina
  5. Buscaré el conte perquè aquest no recordo haver-lo llegit tot i tenir tots els seus contes...Però en té tants!
    Magnífic apunt com sempre, Maijo. I preciosa il·lustració que vés per on em durà a anar a buscar-lo!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert! En Cortázar ens va il.lustrar la vida amb els seus contes. A mi m'agrada rellegir-los de quan en quan i sempre en faig noves lectures.
      Gràcies. Petonets.

      Elimina
  6. Doncs aquest conillet no fa pinta de vomitar gaire... és molt rebonic!!! ^^

    ResponElimina
  7. t'ha quedat molt maco el conillet... tot i que he de confessar que m'agraden més pintats... no soc gaire jo d'animals, no...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden pintats també, no en menjaria mai de conill. Petonets, Kira.

      Elimina
  8. L'animalet t'ha quedat preciós. Et felicito. Un petó.

    ResponElimina
  9. Respostes
    1. Gràcies, Núria. Aquí ens trobaràs!

      Elimina
  10. Preciós dibuix, preciós poema, que estic segur que haurien emocionat Cortázar.
    Jo fa temps que no el rellegeixo, però és veritat que sempre et sorprèn amb visions noves dels seus textos. El que sí he fet darrerament és seguir tot el material inèdit que es va publicant, que novament treu conills sorprenents del barret del gran màgic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta això que dius. Així que hi ha material inèdit?
      Gràcies, Eduard!

      Elimina
    2. Un exemple és la correspondència amb els Jonquières. Ho vaig tractar al bloc: http://antiartistes.blogspot.com/2011/04/carta-de-julio-dorita-cartas-los.html
      Gràcies a tu!

      Elimina
    3. Ja hi he anat. Molt interessant, Eduard!

      Elimina
  11. Això deu voler dir que l'angoixa ha minvat o ja no hi és... Quin benestar!

    Bon dia de dilluns, Maijo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arriben bons temps amb les bones hores. Bona setmana, Gemma. Una abraçada de dilluns.

      Elimina
  12. Preciosas y delicadas ilustraciones, me encantan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Sergio. A mi me encanta tu comentario.

      Elimina
  13. Torna a ser un quadre poèticament exquisit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et trobava faltar! No sé si realment me'ls mereixo aquests aplaudiments... :)

      Elimina

Seguidors