Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 10 de març de 2012

PENSAMENTS



El veí del costat escup mots sorollosos que fan trontollar el meu silenci, he d’esforçar-me perquè no em xucli la calma. Se’m fa una bola a l’estómac que a poc a poc faig fora fins a traure-la per la boca.
Al meu veí li dedico tot un món de paraules. Com m’agradaria tirar-li a la teulada de casa!

30 comentaris:

  1. De vegades els veïns són una tempesta sense pluja fèrtil... només llamps i trons...

    Des del far una abraçada sense molestar.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal defugir-la sempre que es pugui, quan no es pot la imaginació fa de paraigua.
      Una abraçada cap al far, tota silenciosa.

      Elimina
  2. Tira-li Tira-li . fes-li saber que no és l'amo del mon!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que a vegades hi ha veïns... que s'ho guanyen a pols... :)

      M'encanta el teu món de paraules, jo també conec uns veïns que prou que se les mereixen, aquestes i més... mira si s'ho mereixen que es pensen que casa nostra és casa seva! ;)

      Elimina
    2. Això que dius és insuportable. Et passo la bola de paraules. Estic convençuda que en faràs bon ús. Una abraçada.

      Elimina
  3. Alguns veïnatges ho tenen ben guanyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha d'haver de tot, però no caldria, no...? :)

      Elimina
  4. Als meus veïns, de tant en tant, els agafa per fer tronar cel i terra, i barrip barrap, moble amunt i moble avall... i quan ho fan passades les dotze de la nit, la santa tempesta de renecs i llampecs els l'envio jo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet! Com més clars millor.
      Una abraçada, porquet.

      Elimina
  5. I no hi ha millor manera de desfogar-se que a través d'un bon dibuix!
    Jo no tinc aquest problema.... no tinc veïns. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ets una privilegiada, Alba! El dibuix és un bon instrument per a desfogar-se. Rep una abraçada i gràcies.

      Elimina
  6. El meu desig futur es anar a viure sense veins perque els meus son infumables entre crits de gossos i musiques a les matinades,aixo quan em diuen des de el pati de llums "puto olor de incienso!!!" i jo contesto "puto olor de hachis!!!" i aixi anem .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin mal rotllo! Sempre defensant els nostres dominis. Però ja saps que els teus desitjos són ordres, i un dia... arribarà el canvi. Una abraçada.

      Elimina
  7. Aquesta il·lustració i aquestes imatges em porten el record de la famosa escena de "Mary Poppins" dels escura-xemeneies ballant als terrats. Valgui com a homenatge a un dels autors de la música, Robert Sherman, traspassat aquesta setmana. I com a homenatge a la brillantor del dibuix que redueix a una pilota tanta negativitat que ens contamina diàriament.

    Salut i bona defensa contra aquests mals fums!

    Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, has fet un comentari generós. Agraeixo les teves paraules i em sumo a l'homenatge d'aquest creador musical, Robert Sherman, que es mantindrà viu mentre no ens falli la memòria i puguem cantar les seves composicions de quan en quan.
      Me n'hi vaig cantant... Una abraçada.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Gràcies, Núria. Un plaer llegir-te. Petonets.

      Elimina
  9. La Núria ja ho ha dit. Preciosa composició. Torno de seguida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Torna quan vulguis, aquí ho trobaràs obert. Una abraçada.

      Elimina
  10. Avui m'has fet somriure tu !!
    Genial.
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gemma, el somriure és medicinal. M'agrada encomanar-te'l.

      Elimina
  11. Quan tgenim una bola de paraules s'han de tirar fora per no produir-nos cap procés infecciós. Esplèndid el dibuix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosana. Les boles de paraules no fan cap profit. Una abraçada.

      Elimina
  12. Això!!als veins que "els donguin " que endementres Tu, has fet un dibuix preciós i ets una artistassa, mentres ells son uns plurals , Vicentes,i uns garrulos , això que no se't oblidi mai. Ser una artista es ser una "singular", i amb tot l'amor i la compassio pels plurals , som els singulars els que fem que el mon sigui habitable...i tiri

    ResponElimina
  13. Sino encara estariem a la guerra de les "termòpilas"

    ResponElimina
  14. Per cert; que em faries los dibuixos d'un conte ? l'edito i anem a mitges vale?

    ResponElimina
  15. Aquest és una passada tia!! és una passada.

    Petonàs i més gràcies

    ResponElimina

Seguidors