Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 21 de febrer de 2012

Quan el plaer va més enllà.




10 comentaris:

  1. Respostes
    1. M'has fet pensar en la peli de la Dama i el Vagabundo (em sembla que era) que es veuen tots els amos que s'assemblen amb els seus gossos... O era a l'inrevés? que els gossos s'assemblen amb els seus amos? :)

      Aquestes són clavadetes...

      I al cap del dia, quan se li hauran rebregat els pantalons... encara s'hi assemblarà més! :)

      Elimina
    2. Carme, penso que té molt a veure amb les neurones mirall. Ves a saber qui va començar abans la transformació, encara que m'inclino a pensar que va ser la dona portant al perruquer a la gossa i posant li aquest vestidet. La pobra bèstia ja fa prou no mossegant-li una cama.
      Tens raó, al final del dia seran clavades.

      Elimina
  2. Hi ha una teoria que diu que els gossos s'assemblen als seus amos, o a la inversa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això pensa la Carme i jo ho certifico. Però crec penso que la voluntat és cosa de l'amo.

      Elimina
  3. Respostes
    1. ...perrucons!
      Em vas inspirar molt amb lo del xampú per a cavalls.

      Elimina
  4. No sé qui va més ven vestida si l'ama o la gosseta...besets

    ResponElimina
  5. Hola Rosana,
    És cert! Quina alegria veure't per aquí. Una abraçada.

    ResponElimina

Seguidors