Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 19 de febrer de 2012

A L’HIVERN, AL PLAER PEL PÈL

On hi ha pèl hi ha mel!


Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com  alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!

L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.

21 comentaris:

  1. Je, je, je... maijo, quina gràcia que m'has fet! Mare meva, si sabessis... com t'entenc... a l'hivern jo també em deixo de depilar, em deixo força... a vegades massa? Però tu em dius que no que no és massa... doncs au, endavant que encara queda una mica d'hivern!

    Je, je, je... me'n vaig rient!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I després em pregunto perquè coi he d'explicar jo aquestes bestieses als comentaris. Déu meu quina vergonya! :)

      Elimina
    2. A mi que m'has semblat tan espontània i desinhibida! Vergonya de què? si has comentat divinament.
      Una abraçada, tremenda!

      Elimina
    3. Doncs, em ve molt bé un abraçada tremenda... m'hi afegeixo de seguida... una abraçada per a tu maijo!

      Elimina
  2. Ja,ja,ja la és el subconscient Carme, pero molt bona,m' has fet riure.

    Maijo on hi ha pel hi ha alegria no? dons aixo, no sé tampoc es per fer-se tirabuixons pero ...

    Una cosa si et dire, a mi els homes m' agraden sense depilar, res de mariconades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és veritat això que dius de "on hi ha pèl hi ha alegria" et diré que ara mateix sóc molt feliç.

      Elimina
    2. M'alegro d'haver compartit riures, Marta!

      Elimina
  3. Escolteu estava jo pensant, tirabuixons potser no, pero i un cardat??? jajaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot hi cap, Marta! Segons on el deixem créixer, el pèl, naturalesa de cardat ja la té. :D

      Elimina
  4. Ahir vaig intentar comentar i no vaig poder!!!
    M'encanta aquest post maijo!!! hehehehe!! Jo també sóc de les del pèl d'hivern! Quan eram adolescents sempre deiem... "Digan lo que digan los pelos del ..... abrigan!!" Doncs això.... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta, Alba! Seguint la teva cançoneta afegiria "Digan lo que digan... los demáaas". Una abraçada i a seguir criant pèl.

      Elimina
  5. Jo, per celebrar el Carnestoltes, m'he comprat un pot de xampú d'aquell del cavall, que diuen que va tan bé. Però no porta mel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí també notem el Carnestoltes, això és la disbauxa total!
      Aquest xampú no en du de mel, la mel ets tu. Entre tots, si ens afiliem, podríem muntar un negoci de perruques.

      Elimina
  6. Està bé això,poder descansar almenys a l'hivern d'aquesta condemna d'estar sempre sense pels,jo també ara a l'hivern m'hi apunto a la rebelió, més per mandra que per una altra cosa. Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord Rosana, et poso a la llista.
      Petonets.

      Elimina
  7. Me enamoré! Cuanta sutileza! Y leer en Catalán, aunque no lo entienda del todo. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Sutileza? Igual no entendiste bien. Gracias, un abrazo ;)

      Elimina
  8. Era broma. Te guiñaba el ojo como la mujerona del dibujo. Una abrazo.

    ResponElimina

Seguidors