Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 27 de febrer de 2012




La Mireia havia vist partir al seu pare, li costà cinc dies acomiadar-se’n. Com qui no vol deixar la son, el pare s’esmunyí del seu costat amb els ulls tancats. A sobre el llit quedaren les sabates i el vestit. Va deixar una escletxa d’obscuritat, un forat petit que ella mantenia obert amb el dit ben encaixat com un tap, o més ben dit, com si fos un trosset de fil nuat a part i part del buit per recordar el camí. Al principi tenia por de traure’n el dit. Amb el temps, el forat l’anà engolint.

27 comentaris:

  1. Respostes
    1. Bueno, vale, pues que te aproveche. Saludos :)

      Elimina
  2. una abraçadeta infinita...?
    uns petonets dolços per acompanyar, nina estimada...?

    :¬)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc una boja pels dolços, les abraçades i els petonets. Mil gràcies.

      Elimina
  3. No sé que m'agrada més si el dibuix o l'escrit.... o potser la barreja de totes dues coses! Una abraçada guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agrada que em diguis això! Un abraçada per a tu també.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies, Núria. Un plaer veure't per casa.

      Elimina
  5. I amb més temps ella engolirà el forat.
    Petonàs, Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest seria un altre bon final. Petonet, Gemma.

      Elimina
  6. Ostras Maijo, tens les obres a la venda??? aquesta és genial tia.

    Petonàs enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dani, d'obra a la venda sempre n'hi ha, amb els temps que corren!
      Gràcies i petonets.

      Elimina
  7. M'agrada lo blog de ta germana i el Teu m'emociona ostitú que guapo que t'ho fas .No t'havia vist fins ara , es que soc un badoc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel, no et tractis malament, ja saps que per fer noves amistats mai és tard. Quan tingui una estoneta et visito a casa teva. Gràcies. Una abraçada.

      Elimina
  8. Crec que he comès la manca de respecte (posat que es pugui cometre per omissió) d'esdevenir el teu seguidor sense presentar-me.
    bé, ho arreglo: un bloc preciós, amb il·lustracions que més que justifiquen tenir-lo entre els blocs que segueixo i em van apareixent a la secció corresponent del meu.
    Una salutació,
    Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      És tot un plaer rebre't a casa, i llegir-te. Estic convençuda que tenim molt que compartir. Et visitaré, per descomptat.
      Salut i una abraçada.

      Elimina
  9. Un forat que connecta la vida amb les estreles. Un dibuix preciós, bss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta lectura és la bona, la positiva, la única que podies fer tu. Gràcies. Petonets.

      Elimina
  10. És un plaer deixar-se engolir. Però no m'acomiado. Ja torno.

    ResponElimina
  11. Que bonic tot plegat! Potser arriba a un nou univers, la nena, vull dir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors. N'estic convençuda que el nou univers l'espera amb tota la calma.
      Una abraçada.

      Elimina
  12. Hola Maijo gràcies per venir a vore'm . Ho has fet en un blog secundari, perquè des-d'ahir que vaig tancar el principàl per que m'estaben regirant , total que ara m'ahiries de enviar el teu correu per poder-te convidar a entrar .No faig servir correu tipo outlook , per a no emmerdar l'ordinador i per això el teu no se'm obre. Apa i gracies, he?

    ResponElimina
  13. Ara ja esta tot obert ,de fet no s'hi pot fer res aquestos paios ho vigilen Tot i ens regiren el pensament continuament... ja s'ho faran!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel,
      Ja t'acompanyo i n'és tot un plaer caminar amb la teva veu com a banda sonora. Rep una abraçada.

      Elimina

Seguidors