Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 12 de desembre de 2012

TRENCANT LA FOSCOR

Als teus ulls hi veig la flor de la gebrada
que com escuma llunyana
resposa al bell mig de l'ànima.

A poc a poc, l'esguard 
                                          esdevé llum.


Bones festes i bon any 2013.

dilluns, 3 de desembre de 2012

Hi sóc sense ser

No hi ha ombres
al mig del no-res.

Toquen a morts
mentre fa un sol esplèndid.

divendres, 9 de novembre de 2012

Hom es deixa portar per la vida com si es deixés anar riu avall.
Respira sang en cada bategar,
mentre sent l’abandó i
l’ofec.
 
En el seu devenir
dubta si és possible sentir més dolor
- s’ho pregunta a les fosques,
en silenci -.
I se n’adona que a ulls cecs la ignorància pesa el mateix.
 
Hom calla i escolta
el silenci del gest romput
per l’oneig,
per la brisa de la serenor.
I entén
que no destil·la només dolor
el llarg coll de la matriu estèril. Mentre,
                                      prem un pinzell entre els seus dits
d’on regalimen rialles i flaires acolorides.
 

diumenge, 21 d’octubre de 2012

S'escola l'amor


El meu cor és una capsa tancada

d’on s’escola l’amor

per camins poc fressats.

El blanc silenci hi trena

collarets, pomells i garlandes.

dijous, 30 d’agost de 2012



La buganvíl·lia sembra
flors de paper fi.
La xicranda ha pintat
de morat el jardí
i a l'empara del reixat
expandeix l'aroma el llessamí.
                                       I. G.

dimecres, 18 de juliol de 2012

Nit d'estiu


El passeig està tot il·luminat,
guspires de colors
esclaten com a bombolles de cava.

M'embec la nit.

No sé a tu... però,
a mi em passa.

dijous, 28 de juny de 2012

Digues-me,
sóc tota orelles.
Responc
amb una escolta atenta.

Parla’m!
Si calles
l’ara s’esmuny
amb so d’eternitat.

dijous, 21 de juny de 2012

Seqüències de platja



La nena de la tovallola del costat
ja torna amb una bossa de patates fregides a les mans.

- ¡Niña,  no pises la toalla!
Una vespa la persegueix,
va amb ella a tot arreu.

- ¡Niña, que te va a picar!
Sense deixar anar la bossa de patates
la nena corre
direcció al mar.



dijous, 14 de juny de 2012

Recordar-te sense accents


El temps
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.

Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.

(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)

dilluns, 21 de maig de 2012

L’adéu formava part de la seva vida


S’ho mirava tot com si el futur ja fos passat i l’ara només un miratge, tan breu com inaccessible.


diumenge, 13 de maig de 2012


L’aeroplà de paper creuà tota l’estança.  Uns mots oblidats prengueren forma inesperadament.  El seu vol  fou com un llumí encès, obrí  nous camins. De vegades passa, sense saber com ni perquè de la llum emergeixen lletres i allà on hi havia ombres ara hi ha mots,  nous camins embastats de tipografies noves:  un nou alenar.

dissabte, 28 d’abril de 2012

Porto l’oneig
ancorat al pit, i
el blau del mar
estampat als ulls.
Me’n bec de tot
i tot és poc
llevat de la mar.
Aquí m’hi veig
reflectida al cel.

dimarts, 10 d’abril de 2012

ESTIC COM UNA CEBA


Estic com una ceba. M’ho havien dit alguna vegada, no ben bé així, està clar, em deien: “sembles una ceba” i és que quan fa fred m’agrada posar-me capes i capes de roba. La ceba és una planta molt agraïda encara que ens faci plorar massa sovint quan la manipulem a la cuina i és que en tallar el bulb, desprèn un oli volàtil sulfurat que ens irrita la conjuntiva i produeix llagrimeig. La ceba té molt bona fama com a planta medicinal, et pot curar la tos! Avui dic “estic com una ceba”. Ep! com una ceba grillada! No és tan dolent estar grillada, el grill és el naixement d’una nova planta. En el meu cas té molt a veure amb la primavera. Us auguro un bon grill!
La cebeta voladora del dibuix deixa tot el mal temps enrere.

dissabte, 10 de març de 2012

PENSAMENTS



El veí del costat escup mots sorollosos que fan trontollar el meu silenci, he d’esforçar-me perquè no em xucli la calma. Se’m fa una bola a l’estómac que a poc a poc faig fora fins a traure-la per la boca.
Al meu veí li dedico tot un món de paraules. Com m’agradaria tirar-li a la teulada de casa!

dilluns, 27 de febrer de 2012




La Mireia havia vist partir al seu pare, li costà cinc dies acomiadar-se’n. Com qui no vol deixar la son, el pare s’esmunyí del seu costat amb els ulls tancats. A sobre el llit quedaren les sabates i el vestit. Va deixar una escletxa d’obscuritat, un forat petit que ella mantenia obert amb el dit ben encaixat com un tap, o més ben dit, com si fos un trosset de fil nuat a part i part del buit per recordar el camí. Al principi tenia por de traure’n el dit. Amb el temps, el forat l’anà engolint.

dimarts, 21 de febrer de 2012

diumenge, 19 de febrer de 2012

A L’HIVERN, AL PLAER PEL PÈL

On hi ha pèl hi ha mel!


Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com  alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!

L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.

dimecres, 15 de febrer de 2012

diumenge, 12 de febrer de 2012

dilluns, 6 de febrer de 2012

El senyor Quim i la senyora Esperança



Surten a passeig abans de sopar.
El marit és prim, tot un figurí.
La muller és alta, una donassa.
Semblen sortits de la capsa,
amb somriure de mudar.

I. G.

dissabte, 28 de gener de 2012

Resiliència



Amb llicència d’armes
i bona punteria
li costa, a la tristesa,
desprendre’s del pit.

dilluns, 23 de gener de 2012





No sóc modista
però vesteixo les hores
amb ocells de colors
i vols de paraules.

dilluns, 2 de gener de 2012


Ara
que porto la son enganxada a les parpelles,
em costa poc

dibuixar-te amb un traç ràpid...
Encara sóc fidel

al record d’imaginar-te.


Seguidors