Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 27 d’octubre de 2011

Autoretrat




Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.
IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.
Barbollaire

dimarts, 18 d’octubre de 2011

L'ESTIU PASSAT




Només un instant,
un bocí,
un record...
Un regal.

dijous, 13 d’octubre de 2011

GLÒRIA ALADA



Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

I el conte s'ha acabat.




No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)

Seguidors