Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 31 d’agost de 2011

VA DE BLOCAIRES




Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G


Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire

dijous, 25 d’agost de 2011

ATURA'T, NIT



Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.

I. G

divendres, 12 d’agost de 2011

NIT





"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G


Seguidors