Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 31 de maig de 2011

LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN NOSALTRES


Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!



Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.



Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.



Hi ha a qui li agrada submergir-se.



Hi ha qui es queda a la superfície...





... i juga a surar i no mullar-se gaire.


dijous, 26 de maig de 2011

Magdalena



M’han fet un regal que m’ha fet plorar com una magdalena.

Vaig patir un desamor ara fa no sé quan, deu fer molt, perquè ho he oblidat. Diuen que per a oblidar només ens hi hem de posar, com tot. Voler és poder.
Va ser un desamor d’aquells que deixen empremta -de l’amor, val més no parlar-ne-. Des d’aleshores he deixat que les noves experiències s’amunteguin com la pols damunt dels mobles fins a crear una fina pel•lícula de temps, que amorteix i suavitza el dolor.

Mentre escric això, el dolor torna i pren força, i la mateixa angoixa que em rosegava fa temps se’m menja ara. Entenc que el dolor no mor mai. És un monstre que s’alimenta de records. S’ha d’anar molt en compte perquè emergeix dels llocs menys insospitats i t’envaeix a poc a poc fins arribar novament a posseir-te.
Així, doncs, rememoro la meva història amb molta cura, i voldria prendre consciència que aquest dolor no existeix, que és un dolor llunyà, d’un altre temps.

El regal del que us parlava és un CD de música amb cançons d’amor i desamor. Escoltar el sentiment musicat amb la veu de Jaques Brel m’ha fet esclatar en un plor. Sonava “Ne me quittez pas” mentre el meu cap s’inventava una nova història amb el mateix home d’ahir, el mateix lloc i una forma similar d’estimar.

hthttp://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://'>http://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://">hthttp://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://

dissabte, 14 de maig de 2011

Perdre o no perdre



La meva perruquera perd el cul, però mai els papers.




Mercè fa esforços per no perdre la paciència.




Joana ha perdut la vergonya.



Margarida ha perdut la confiança i se n'ha ressentit la imatge.


.

Seguidors