Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 17 d’abril de 2011






Parlar d’un mateix no és fàcil, perquè comunicar-se des de dins és com voler abraçar tot l’univers i posar-hi ordre, quan res és blanc o negre i tot està prenyat de color, de tonalitats diferents i infinites.




dimecres, 6 d’abril de 2011

Al mirall un gest cansat, un dibuix, un gargot, quatre línies mal fetes. Fa mal aquest esguard que es tanca. D’un lliri blau he esdevingut ocell de cendra. ..................................................................................


És evident que el traç, el llenguatge de la línia, ha fet possible que ens puguem reconèixer en les nostres emocions. Quan exterioritzem tot aquest bullici interior mitjançant la simbologia d'un traç, en fem de la creació una eina comunicativa.

El llenguatge ens allibera i ens apropa, fa que interactuïn mons paral•lels. Les primeres manifestacions gràfiques de l’ésser humà daten del Paleolític superior o del Neolític (10.000 a. C.), abans dels sistemes d’escriptura. A aquestes manifestacions artístiques que són purament dissenys simbòlics gravats a les roques, se’ls ho diu Petroglífics. La paraula petroglífic prové dels termes grecs petros (pedra) y glyphein (tallar).

M’agrada pensar que el primer art segueix encara latent en cada expressió del sentiment. No val a dir:“Sóc negat per al dibuix”, “Jo no sé dibuixar ni el punt d’una i”. Un dibuix pot ser només una línia, el rabet d’una "a" que s’allarga i es cargola i es converteix en flor, en un nou projecte, en un altre punt de vista o en el vell camí que ens apropa als nostres avantpassats. Una paraula acompanyada d’un dibuix és un detonant per a la imaginació, un instrument més per arribar a l’altre. Deixa’t portar!

Contestant a l’aportació de Gemma i de Rosana, aquest dibuix va sorgir així.

divendres, 1 d’abril de 2011

Bologna Children's Book Fair

Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).


Seguidors