GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
El cor que recorda no esgota mai la corda. Una abraçada, maca, celebro que hagis tornat a escriure.
ResponEliminaUna composició molt maca GINOART! El cor no pot parar de bategar... i per tant tampoc podem parar de recordar! Els records és allò que ens queda, allò que més endavant ens farà dibuixar un somriure. Ànims i una abraçada gegant!
ResponEliminarecordar algú que s'estima...
ResponEliminasempre, sempre, sempre ha de ser un somriure...
perquè en algun moment hem somrigut amb i per ell...
un petó dolç, dolç
una abraçada immensa, nina..
Estic totalment d'acord, els records desitjats ens acompanyen en el nostre devenir diari.
ResponEliminaMentre en duri la memòria, bategarà la seva essència.
ResponEliminaRecordar és cosa del cor. L'etimologia és preciosa. Gràcies per recordar-nos-la, Maijo.
ResponEliminaUna abraçada.
I fer bategar un cor, es felicitat...
ResponEliminaPetonàs Maijo :))
t'estimo mama!
ResponEliminauna abraçada plena de força
ResponEliminaI en llegir-te has fet bategar més fort el meu.
ResponEliminaPetonet!
un cor que batega sa és ple d'alegria i tranquil.litat. Un abraç!
ResponElimina¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
ResponEliminaamb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Encantador blog el tuyo, un placer haberme pasado por tu espacio.
ResponEliminaFeliz año nuevo y un abrazo.
Gràcies, Cantireta. Estic millor aquí, val la pena tornar. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies, Alba. Et sento vital! I que t'agradi la composició ja m'omple d'alegria. Petonets.
Barbollaire, en el record sempre hi ha somriures. Te n'envio un per a tu, i també petonets.
Novesflors, gràcies a tu també per acompanyar-me. Una abraçada.
El porquet, m'agrada veure't per aquí, la teva imatge és molt tendra i les paraules amb les que m'acompanyes també. Petonets.
Gràcies, Jordi. L'etimologia ens fa obrir els ulls i més savis. Petonets.
Dani, tu transpires felicitat i ens l'encomanes . Gràcies! Petonets.
Jo també t'estimo, filla.
M. Rosa, he rebut tota la força, gràcies.
Gemma, i que no pari! Petonets.
Rosana, aquests podrien ser bons propòsits per a any nou. Segurament que el cor bategarà amb més ganes. Una abraçada.
Carmen, benvinguda i quedo molt agraïda, aquest poema és ben bé un missatge de pau.
La sonrisa (de Hiperión) que no ens abandoni. Gràcies per acompanyar-nos. Feliç any.
Aprendre a viure amb els records sense que ens facin mal.
ResponEliminaUna abraçada
És així mateix, Marta. Una abraçada.
Elimina