Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 2 d’octubre de 2011

I el conte s'ha acabat.




No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)

11 comentaris:

  1. Ja no fa por!! I l'escombra màgica... m'encanta!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel final feliç... a mi m'agraden molt.

    I no fa por, gens de por... i l'escombra màgica, potser ens la podries deixar... ens faria falta escombrar moltes coses d'aquest país! :)

    Bona nit!

    ResponElimina
  3. Dibuixa'ns un dilluns màgic amb començament i final feliços.

    ResponElimina
  4. Una cosa tan preciosa no pot fer mai por :))

    M'encanta això de que tingui dues parts .

    Petons enormes

    ResponElimina
  5. A mi només em fa por Aznar. No el dibuixis mai, si us plau, Maijo :)

    Visca els happy ends. De sempre!

    ResponElimina
  6. ...però en vindran d'altres!
    Gràcies per l'estona i el conte! ;)

    ResponElimina
  7. El que si crec és que mai tindré por de tu!!!

    Petons

    ResponElimina
  8. Pre si no havia quedat clar....BRAVISSIMO!!

    ResponElimina
  9. Quin univers tan especial has sabut crear en el teu quadre-conte!
    Una abraçada fraternal

    ResponElimina
  10. M'agrada això de les escombres que ho agranen tot i l'arbre embruixat que es riu. En els contes i en la vida, el millor els finals feliços. Una il.lustració preciosa!

    ResponElimina
  11. Alba,
    A mi també m'encanta l'escombra màgica. Petonets.

    Carme,
    Potser ho aconseguirem, vull pensar que la màgia està en nosaltres.
    Una abraçada.

    Jpmerch,
    Que més voldria jo! Si més no, hi poso el meu granet de sorra.
    Una abraçada.

    Dani,
    Gràcies per aquest entusiasme. Dues vegades, gràcies!
    Petonets.

    Òscar,
    Aquest personatge que dius no m'inspira res de bo, pots estar tranquil.
    Petonets.

    Fanal blau,
    No val a badar!
    Una abraçada.


    Gemma,
    Així m'agrada! Jo tampoc de tu.
    Petonets.

    Gràcies, Imma. Sempre cercant un univers dintre de l'altre. Una abraçada, germana!

    Rosana,
    Mil gràcies. Ho comparteixo, els finals feliços són necessaris.
    Petonets.

    ResponElimina

Seguidors