Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 16 de setembre de 2011

OCELL DE NIT



Et desdibuixes lent
arribada la nit.


Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge



Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà
.
Cantireta

11 comentaris:

  1. L'has pescat ben bé, abans que es desdibuixi! :)

    ResponElimina
  2. Arribada la nit
    m'esborro amb el vent...

    Una abraçada ben dibuixada.
    onatge

    ResponElimina
  3. Arriba la nit però l'ocell vestit de bell blanc la il.luminarà sense deixar-nos a les fosques.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Menys mal que l'hem vist abans de desdibuixar-se! Genial el dibuix i genial les lletres de l'onatge.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. He somiat que les fades esperaven l'ocell amagades entre les branques de la nit.

    Impresionant Maijo.

    Petonàs

    ResponElimina
  6. Enhorabona per aquestes versos a duo amb Onatge. Felicitats a tots dos!
    Imma

    ResponElimina
  7. L'ocell busca l'amagatall de nit i es confondrà, poc a poc, entre les ombres, encara que de dia siga blanc. Bonic dibuix i paraules, besets

    ResponElimina
  8. Tenia els ocells de nit (massa nits voltant pel món) per animalons perillosos. Aquest no ho sembla pas.

    ResponElimina
  9. Se sent un lament en el bosc:
    sóc jo qui ordeno
    els cants, les formes
    per a l'endemà.

    ResponElimina
  10. Gràcies per la vostra companyia i les vostres paraules que sempre són benvingudes.

    ResponElimina

Seguidors