Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 3 de setembre de 2011

NIT II




Dringadissa d'hores,

s'imposa per fi el rellotge.

8 comentaris:

  1. Vols dir que l'acabem de deixar mai?
    Ara, potser el que cal és mirar-lo una mica més; ben bé que el dia ja escurça.
    El temps, com a concepte, sempre m'ha portat de corcoll; els rellotges, com a objecte, sempre m'han fascinat.
    Ara gairebé escolto el dan din dan del campanar...res...fa un minut repicava...:)
    Preciós!

    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  2. Les vacances s'acaben, el dia s'escurça, els sons d'estiu emmudeixen, però el rellotge segueix el camí de les hores i té veu de campanes.
    Jo també l'he sentit. Ara mateix! És evident que estem connectades.
    Gràcies, guapeta!

    ResponElimina
  3. AU!! que bonic noia!!!! es trist temporalitzar-ho tot, però la imatge és preciosa.

    Petonàs :)

    ResponElimina
  4. Sí que és trist, sí, però és el que hi ha. Jo tinc la sort de mirar poc el rellotge i me n'oblido fàcilment del temps, només així puc arribar a fer bones feines (d'acord amb la meva exigència), segurament a tu també et passa. El meu rellotge interior funciona sense mecanismes.
    Gràcies. Petonet.

    ResponElimina
  5. m'agrada aquesta imatge que té música, lletra i va veloç com el temps, bests

    ResponElimina
  6. Benvolguda Rosana,
    Se t'escapen poques coses. La teva lectura obre sempre nous punts de vista.
    Una abraçada en el temps.

    ResponElimina
  7. No pots imaginar quan m'agraden i m'arriben aquestes il.lustracions teves... Si el rellotge ha de ser tan maco com aquest, benvingut sigui.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Kira! Tu també pots venir quan sigui. Comentaris com els teus són un bé de déu.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Seguidors