Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 26 de setembre de 2011

Els protagonistes de HANSEL I GRETEL



Tenien por, però estaven junts
i tots sabem que la unió fa la força.

14 comentaris:

  1. (...i això és una gran veritat...)

    ja sé que no és gens original però, els teus dibuixos tenen alguna cosa màgica.
    Una tendresa bella, profunda, que fa que els miris un i un altre cop...

    amb el teu permís, un petonet dolç, ;¬)***

    ResponElimina
  2. Vinga petits! que us en sortireu!

    Estaven junts, és cert!

    Una abraçada, maijo!

    ResponElimina
  3. La unió és forta, sinèrgica i creativa. No tenen res a fer bruixes i bruixots.

    Petonets,

    ResponElimina
  4. La unió fa la força! I també la intel·ligència... Què macos són en Hansel i la Gretel!!!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  5. Barbollaire,
    Tens el meu permís, per al petonet. L'originalitat està en tot allò que tu fas, dius, escrius... Petonets múltiples (me'n donen un dit i me n'agafo el braç sencer)

    Carme,
    Ha d'acabar bé això. Junts i ben avinguts!

    Jomateixa,
    Paraules com aquesta tenen un contingut màgic. Gràcies.

    Imma,

    Gràcies, germana. La unió forta, sinèrgica i creativa sempre ha estat una bona manera de fer front a les pors. Petonets.

    Alba,
    Com més sucre més dolç!
    El teu comentari els ha arribat i els dos a una em diuen que tu també ets molt maca.
    Gràcies, petonets.

    ResponElimina
  6. Des de que els he vist a quarts de tres, m'han acompanyat les seves mirades. Quan em vingui la por, vindré a buscar-los i així marxarà segur!
    Preciós, Maijo!

    ResponElimina
  7. Fanalet,
    Saber-nos acompanyats fa que la por s'esvaeixi. Jo no en tinc mai de por des de que tinc aquest blog.
    Gràcies, una abraçada.

    Gemma,
    Així, m'ho hauré de creure més? Diuen que els bons canvis comencen per un mateix.:D
    Petoneeets!

    ResponElimina
  8. Junts superarem la por, les pors, els dibuixos molt bonics, besets!

    ResponElimina
  9. M'encanten les teues caretes. Sempre vull mirar darrere del monitor convençut de que els xiquets hi són.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Rosana.
    Una abraçada sense por!


    Jpmerch,
    Aquest comentari me l'emmarco. Gràcies!

    ResponElimina
  11. Hola Maijo, fa un poquet de por la portada, imagino que es un llop ocult entre els arbres..aiiis, por ser el llop amb pell de corder? Besets

    ResponElimina
  12. No tinguis por, Rosana. No és la meva intenció. Va, riguem!

    ResponElimina

Seguidors