Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 31 d’agost de 2011

VA DE BLOCAIRES




Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G


Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire

21 comentaris:

  1. Fan cara d'estar ben contents! Clar que si poden capturar tot això que dius en tenen motius!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  2. he, he, he... sí fan cara d'estar contents!
    Molt bo, maijo...

    I jo, mira, no sé, és com si els conegués... em sonen eh? però molt! :)

    ResponElimina
  3. Carme,
    ai, que em faràs riure!
    Va, digues la teva. Però, te'n cremes, jeje.

    ResponElimina
  4. Barbollaire!!!
    tu has vist quin art tenen aquestes mosses i quà-macus ens han deixat?

    ResponElimina
  5. A veure, Fanal... deixar-me "macu" a mi és molt fàcil...
    Amb tu la cosa és més complicada.

    I està clar que, aquesta parella de dos, tenen un art que no se l'acaben de cap de les maneres....

    ResponElimina
  6. Je, je... ja se m'han avançat! Casum l'olla!

    ResponElimina
  7. Ai! M'he descuidat de renyar al barbo...

    Barbollaire! serà possible que la tractis així? Ja ho estàs arreglant ara mateix ;)

    ResponElimina
  8. Ostres, és veritat, son ells!! ja ja ja

    ResponElimina
  9. A veure, mestre...un dels meus grans regals ha estat compartir amb tu bon grapat d'anys (més que la Maijo que en té 19! ;)) i que la Imma que deu rondar els vint o vint-i-ú...
    Saps? M'emociono! Ningú havia dibuixat i escrit aquest feix d'anys de companyonia i amistat...i és un regal...tan bonic!
    Els demanarem que ens els signi, oi?

    ResponElimina
  10. Coi! que volia dir que, intentar fer més maca a la Fanal és difícil, perquè ho és un tros llarg...

    bé.. potser tampoc és una bona comparació...

    volia dir que és guapa, guapa, guapa... I amb aquest ullassos blaus que té...!!!

    en canvi jo... em dibuixeu amb un 6 i un 4, i ja ho he guanyat tot!
    ;¬P

    ResponElimina
  11. Fanal, carinyu... que signat ja ho està...!!!

    Però jo ho entenc... l'emoció, els nervis... tal vegada volies dir: "dedicat"? o qui sap si pensaves en "endreçat"?

    Per cert, vols dir que aquesta canalla té aquesta edat???
    Com sou les dones sempre posant anys a les altres!!!!
    No teniu pietat!!

    ResponElimina
  12. I ara a les mestresses d'aquest tros:

    moltes, moltes, moltes, moltes gràcies. De tot cor.
    Per unes paraules tant belles!
    Per un dibuix tant dolç i tendre. Que això si que té mèrit, i no anar amb una maquineta i prement un botó i... apa! feina feta!

    una bosseta plena de petons dolços i abraçades immenses, Imma i Maijo, Maijo i Imma

    :¬)*********

    ResponElimina
  13. Maijo, Imma...
    No sé si sabreu imaginar la il·lusió i el somriure que ens heu regalat no fa massa, arribant a casa, obrint l'ordinador i trobant aquest regal. Agafant el telèfon i trucant a aquest gamberru de l'ànima (com algú l'anomena) i dient-li...ei...mira quin regal més preciós ens han fet!
    Des del cor, una abraçada enorme, un somriure simpàtic i mil gràcies per aquest bocí esponjós de convéncer-nos que el món és ple de bona gent!
    Sabeu on sóc i serà casa vostra quan vulgueu!

    ResponElimina
  14. Aquesta tarda l'Imma m'ha sorprès. Només en arribar m'ha donat a llegir un fullet. Pren -m'ha dit-. Ho fa moltes vegades, sempre sembla que esperi el vistiplau de la seva germana, com si no sabés que tot el que escriu m'arriba a l'ànima. Jo la condecoro ràpidament i no hi ha una altra manera de demostrar-li el meu entusiasme que fent quatre línies, de vegades mal fetes, ràpides però que porten el cor a dintre.
    Fanalet, he hagut de fer memòria, ara ja fa dies de la nostra trobada.
    El dibuix de Barbollaire és pura imaginació, ja em perdonaràs l'atreviment. Si el voleu, és vostre.

    Veig que ha estat tota una festa, ho celebro!
    Petonets.

    Gràcies també a Alba, Dani i Carme, per seguir-me sempre de tan a prop.

    ResponElimina
  15. Em sembla que la mirada dolça de Maijo ha reflectit amb encert l'esperit de la fanalet i del barbollaire. A tots tres i als altres amics blocaires us agraeixo las vostra desinteresada dedicació.

    Una forta abraçada i ànims, que tornem a la càrrega, després de les vacances!
    Imma

    ResponElimina
  16. uauuuuu!
    quin tros d'artistasses esteu fetes noies!
    arribo aquí des de la llum d'un fanalet i s'obre un univers de POESIA i d'ART amb majúscules!
    encantada d'haver descobert una nova finestra plena de possibilitats!
    endavant i felicitats pel retrat i les paraules... són ells, clavats... i això que també fa dies que no els veig...

    ResponElimina
  17. Benvinguda a casa, mar! Gràcies per lo de l'univers, les majúscules, la nova descoberta... Com m'agrada que la família es faci gran!

    ResponElimina
  18. Una joia tot l'apunt i els comentaris...es nota que vinc de cal fanal blau?

    Estan guapíssims!

    ResponElimina
  19. Zel, veig que t'ha encantat el modelet d'en Barbollaire. :D

    ResponElimina

Seguidors