GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
De vegades, no deixem (o no podem) que la nit amb la companyonia de la lluna, faci el seu camí i ens l'aromatitzi.
ResponEliminaQuina conjunció més bonica la vostra!
Una abraçada per a cadascuna!
Reposa la nit, reposen les gavines, la brisa ens abraça com un amant..., les estrelles passegen la lluna s'ho mira, com el mussol, els sentiments miren enllà, el desig s'enlaira, i el romanir ens perfuma el coixí per domir o no...
ResponEliminaDes del far una abraçada reposada...
onatge
Ostres!!! increible noia!!!
ResponEliminaAvui somiaré bonic :))
Petonàs
Atura't nit, i deixa'm somiar una mica més.
ResponEliminaCom sempre molt bonics, textos i imatges.
Si la nit no s'atura, ens aturarem mosaltres per contemplar-la i respirar els perfums de la muntanya, bonic dibuix i poema, bests!
ResponEliminaHola, Fanalet. Intentarem que això no passi, i pararem més tots el sentits. Gràcies! Petonets.
ResponEliminaOnatge,
Es veu que la nit et desperta més i més el teu tarannà poètic, i et posa tendre i amorós... o no.
Una abraçada mirant al far.
Hola, Dani.
Doncs m'alegra molt contribuir a que tinguis bons somnis. Petonets.
Jpmerch,
Ai que tu deus ser dels que es queden enganxats als llençols. Bona nit! Gràcies per aquestes paraules tan ben intencionades.
Rosana,
Sí, així ho hem de fer! I a contemplar la lluna.
Petonets.