Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 12 d’agost de 2011

NIT





"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G


8 comentaris:

  1. Què estarà passant per aquesta caboteta?

    ResponElimina
  2. és preciosa!
    i la flor que olora m'encanta.
    amb què l'has pintada aquesta?
    Tots tenims éssers estimats als que no voldriem deixar mai de veure.
    una abraçada ben gran i disculpes per l'absència!

    ResponElimina
  3. Jo també em pregunto què estarà pensant i, sobretot, què déu estar mirant amb aquesta mirada tan tendre... Preciós, Maijo!! ;)

    ResponElimina
  4. Aquests ulls negres com la nit, són ben intensos, una mirada profunda on ancorar el temps que ens durà al nou dia.
    Tal vegada sigui el plec que traça l'ull dret, la franja de la profunditat.
    Potser m'he embolicat, però la intensitat del dibuix m'ha fet escriure.
    Un petó, Maijo!

    ResponElimina
  5. Maijo la teva nit és llum, estels, color, lluna, flama de vida, llunyania, proximitat, distància, abraçada, record, delta, horitzó, mar, nit, sol, silenci, cançó, crit de vida, llàgrima a la dansa de la felicitat, alegria, dibuix...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. Són uns ulls joves, on tot sembla encara per escriure.
    Un petonet

    ResponElimina
  7. Hola Jpmerch,
    Ves a saber que passa darrere un ulls tan nets.
    Mirarem d'esbrinar-ho a poc a poc.

    Irina,
    No has de patir per l'absència. No estem obligats a res, mentre no ens oblidem mai del tot!
    La tècnica, com sempre, mixta: guasch, aquarel·la, llapis, pastel...
    Petonet.

    Joanfer,
    Darrere una mirada així no poden haver-hi sorpreses.
    Què deu mirar? Si l'observes bé, segur que et mira a tu. La nit sol fer de mirall.
    Una abraçada.

    Fanal blau,
    Quin gust llegir-te! Has fet una magnífica interpretació. Volia deixar explícit la dolça foscor de la nit i veig que t'ha arribat així.
    Petonets.

    Gràcies, Rosana. Seguirem fent i desfent. Una abraçada.

    Onatge,
    Quina sort té aquesta nit, li has regalat un tou coixí poètic on descansar el cap.
    Una abraçada, sempre mirant al far.

    Imma,
    M'agrada molt com ho dius i em reafirmo: cada nova nit, cada dia nou, són una pàgina en blanc.
    Petonets.

    ResponElimina

Seguidors