Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 8 de juny de 2011

TIC-TAC






Us presento el meu darrer treball i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquest negoci.
Espero que quan vegi la llum el proper més de juliol, en aquesta segona etapa de la seva vida, ho faci amb un pa a sota el braç.
A hores d'ara ja deu estar a punt d'esclatar, i recordo la sensació que patia jo mateixa els darrers mesos d'embaràs, quan em sentia com una bomba de rellotgeria.

12 comentaris:

  1. T'ha quedat molt bonic.
    Amb una presentació així, la cosa no pot anar malament.

    ResponElimina
  2. Et desitjo que si obre una botiga, sigui un negoci, ja que hi ha moltes botigues i pocs negocis... Des d'aquí sento el teu tic-tac de vida...

    Des del far bon temps.
    onatge

    ResponElimina
  3. Sí és bonic i graciós!
    Espero que tot vagi bé per aquest negoci!

    ResponElimina
  4. Diuen que s'ha de tenir un cert grau de valentia, avui en dia, per apostar pel negoci propi.

    També diuen que la imatge d'empreses i projectes és la seva primera tarja de presentació davant dels clients.

    La imatge de Tic-tac ofereix frescor, tendresa i esperança per la dolça espera. La valentia, sota aquests paràmetres, em sembla que tindrà el millor dels començaments.

    ResponElimina
  5. Sempre tan encertats els teus treballs... A per de nous, Maijo!

    ResponElimina
  6. Amb aquesta il·lustració tan bonica, per força ha de reeixir aquest projecte!
    Tic tac tic tac...
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  7. Ai, la meva debilitat pel disseny... Quina sort que tens de treballar en això.

    ResponElimina
  8. Ai, Helena! Sobre la sort en podríem parlar molt. Sempre he pensat que la sort se la treballa un mateix.
    Estic segura que tu també poses tota la teva sensibilitat en la feina que fas.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Maquíssim! Espero que tinguis molta sort. JORDICINE.

    ResponElimina
  10. De vegades Maijo, fa falta néixer dues vegades per a encertar, bonic dibuix!

    ResponElimina
  11. Gràcies, Jordi. És qüestió de treballar-hi.

    Rosana,
    Tens raó, jo vull ser ballarina però no tinc prou temps. Ho aconseguiré en una altra vida.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Jpmerch. S'ha de ser positiu, no com Onatge que el sento amb la moral pel terra.

    Gràcies, Carme, és un plaer llegir-te.

    Esperem, esperem... Jo l'he treballat amb tot l'amor.

    Òscar, la valentia és l'ingredient necessari per a viure. La por paralitza, qui té por no viu. M'agrada com t'arriba i com ho expresses.

    Gemma, gràcies pels ànims!

    Fanal Blau, Molta força, així és com es tira endavant. Tot vol un esforç i ho sabem.

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina

Seguidors