Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 12 de juny de 2011

L'AMISTAT 2


A l'amic no se li demanen explicacions pels seus actes d'amor.

L'amistat és lliure, no es compra ni amb favors ni amb regals.




L'amistat dibuixa somriures.




L'amistat sempre diu: "No hi ha de què"
L'amistat viu en l'Ara.




L'amic només pregunta : Com estàs? Estàs bé? Perquè és l'únic que l'interessa, saber que estem bé en l'Ara.

L'amistat no és mai un problema, un camí o un destí.



12 comentaris:

  1. I les abraçades sobretot, són molt importants!

    ResponElimina
  2. L'amistat és un sentiment pur, potser el més pur juntament amb l'amor. I només ho pots saber quan realment l'has pogut sentir... Bonic post, maijo!

    ResponElimina
  3. Un post molt bonic! M'agrada molt!

    L'amistat és una de les millors coses de la vida.

    ResponElimina
  4. M'agraden els amics que em fan riure o somriure, com els teus protagonistes.

    Gràcies, Maijo,
    Imma

    ResponElimina
  5. L'amistat és un mentres....mentres parlem..mentre ens divertim...mentres compartim...som amics

    ResponElimina
  6. L'amistat és un regal que cal mimar sempre.

    Comparteixo gratament tot èl que has dit.

    Bon dia, preciosa Maijo!

    ResponElimina
  7. dibuixes sensacions que no es queden al dibuix... penetren als ulls dels afortunats que les mirem i ens remouen per dintre sense necessitat de llegir el text... felicitats.

    ResponElimina
  8. No havia vist aquesta segona part de l’Amistat, Maijo!!!

    L’abraçada del darrer dibuix simbolitza perfectament la manera com visc l’amistat.

    Una de les coses que més em sorprèn (positivament) del meu grup d’amics és que som d’allò més “tocons”. Potser és el grapat d’anys que fa que anem plegats (des de 8è d’EGB fins ara) i la de coses que hem passat plegats (trompes descomunals, amors, desamors, mal de caps estudiantils, entrada vida adulta, casoris, separacions, nens, morts ...) però és una amistat que continua necessitant palpar-se. Així, sovint, pot ser que dos de nosaltres estem xerrant enmig d’una costellada agafats per l’esquena o agafis del clatell a algun altre o, cada cop que ens trobem, la salutació d’entrada sigui un encadenat d’abraçades entre somriures. Dissabte nit, que ens veurem, segur que serà així. Com sempre.

    Dibuixes optimisme, no em cansaré de dir-ho.

    ResponElimina
  9. Helena! Què en seria del món sense les abraçades?
    Una abraçada amb bons desitjos.

    Joanfer,
    I tant! Les bones amistats ens acompanyen la major part del viatge. I quan ja no hi són, mai es poden oblidar.
    Gràcies, treballo amb tot l’amor i veig que arriba als cors sensibles.
    Una abraçada per a tu.

    Carme,
    Una bona amistat és com fer un brau a foc lent, i com més bull més bo i més substanciós.
    Una abraçada agraïda.

    Imma,
    Al teu costat sempre faré bona cara.
    Una abraçada somrient.

    Rosana,
    La vida està composta de molts "mentre", un darrera l'altre. Si mirem cap enrere, veiem que l'amistat ha fet camí. Mentre tant, t'envio una abraçada i un petonet.

    Gemma,
    Nosaltres som el regal! Un regal en el que ens emmirallem molt sovint. Celebro que l'amistat et toqui d'a prop.
    Petonets.


    Kira,
    Felicitats a tu, Kira! Les emocions són teves, jo només he traçat línies. Si et remous és perquè tens vivències i bons records.
    M'agrada sentir-me tan ben acompanyada.


    Òscar! Això que expliques és tenir sort i guanyar-se-la. Els bons amics s'han de conservar, i entenc que tu ho fas molt bé. Hem de cuidar el nostre jardí, hi ha flors irreemplaçables! Et desitjo lo millor per a aquest dissabte nit.
    La teva mirada també somriu. Tot i no veure’t gairebé la toco.

    ResponElimina
  10. M'agrada la teva manera de dir amistat. De tota manera a mi generalment no m'agrada preguntar come stàs? Pefereixo dir: Com et sents...? En definitiva som allò que sentim i com ho sentim...

    Des del far et sento bé...
    onatge

    ResponElimina
  11. Em sento bé, Onatge, i quan em sento bé estic bé.
    Una abraçaca sentimental des del delta.

    ResponElimina
  12. una bona manera d'abraçar es aquella on, tancant els ulls, abraçes amb energía a la persona que estimes, t'omplis de la seva esencia i ella de la teva. Es una mena de meditació universal... bon dia guapissima!!

    ResponElimina

Seguidors