Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 3 de juny de 2011

AI, L'AMOR!


L'Amor il·lumina.



Dóna ales.



També dóna gana.



I ganes!



Té contraindicacions, però no mata.



No alimenta, però hi ha qui es fa una empanada mental.




i viu en continu conflicte.




19 comentaris:

  1. Estàs enamorada, Maijo?
    Bé, oblida la gosadia!
    Aiiiiii...l'amor!
    Sort que ens il·lumina, ens dóna ales, la gana ens la dóna o ens la treu...;), les ganes...embogeixen, s'exciten, les contraindicacions solen valer els riscos, ens "empana" quan ens enamorem, i potser si que, com a essència de la nostra vida és el que ens duu més de corcoll.
    Però què faríem sense l'amor, sense enamorar-nos?
    Una abraçada enamorada dels teus dibuixos, artista!

    ResponElimina
  2. Hola Fanalet!
    Jo sempre estic enamorada,sóc una enamorada de per vida i també una estudiosa del tema. Entenc que dóna per a molt, potser perquè ens toca prou la fibra a tots? Veig que tu saps de que parles.
    Gràcies, col·lega!

    ResponElimina
  3. Mira que els humans hem inventat coses inversemblants: la coca-cola, el pladur, les cançons de l'estiu i el surimi per les amanides (entre moltíssimes d'altres coses).

    Però la millor invenció humana és, sens dubte, l'amor per molts conflictes, empanades mentals i contraindicacions que doni o tingui.

    Bon cap de setmanaaaaaaaaaaaa i ben amorós!

    ResponElimina
  4. Hola Òscar!
    Ai, l'amor! Que n'és de malparit quan ens deixa ferits d'una ala i sembla que no podrem volar mai més... Però que n'és de diví quan ens il·lumina els capvespres i sembla que mai més es farà de nit. Si jo fos metge, el receptaria.
    El millor invent, si senyor!
    Bon cap de setmana, tan amorós com el meu!

    ResponElimina
  5. Maijo, en l'amor sempre val la pena mullar-se..i fer-ho amb valentia. Contradiccions, empanades mentals i conflictes porta sempre, encara que estiguem vivint la millor història, així que queda't amb el millor, que il.lumina, dona ales i moooltes ganes. Vaja, que no deixe'm passar l'opòrtunitat i al rollo tu!

    (m'agrada aquesta nova faceta teua de contar històries en imatges seqÜenciades)

    BSS

    ResponElimina
  6. Maijo,

    Com t'inspira l'amor! I el roig dels cors, de les llengües, dels talons altíssims i de les roses! Tot és tan suggerent...

    Una abraçada,

    ResponElimina
  7. Rosana,
    T'hauré de fer cas i anar a per rotllo que una es fa vella (encara que jo crec en allò de "gallina vella fa bon caldo").
    Gràcies, petonets.

    ResponElimina
  8. L'amor és l'aliment més nutritiu!

    Preciosos dibuixos, Maijo.

    ResponElimina
  9. Anònim, que em sembla que sé qui ets i de quan en quan se t'oblida deixar la teva identitat. Has fet una lectura molt sàvia dels pocs detalls que apareixen. Ai, ai...!

    ResponElimina
  10. Gemma,
    Potser sí que nodreix les cèl•lules i ens fa semblar més joves (no endevinaries mai quants anys tinc)
    Gràaaaacies!

    ResponElimina
  11. Hola maijo tinc tots aquests síntomes...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. que maquissim el teu blog! l'he descobert per l'Òscar, que ens ha premiat avui i de ben segur que et visitaré més d'una vegada. Felicitats.

    ResponElimina
  13. Ai, Onatge! Que em fas venir el riure...
    Una abraçada tapant-me la boca.

    ResponElimina
  14. Hola KIRA
    Gràcies per la visita i per aquestes paraules tan amables. Òscar ens ha fet un bon regal que és multiplica si pensem que ens portarà a conèixer i a apropar-nos a més gent.
    Ara passo per casa teva (el bloc) i et faig una visita.

    ResponElimina
  15. Hola maijo, l'únic que no em faig són empanades...

    Des del far sota la pluja.
    onatge

    ResponElimina
  16. Onatge,

    Millor això que dius ara. Rectificar és de savis.
    :-)
    Una abraçada amb pluja, doncs.

    ResponElimina
  17. Tens raó, malgrat tot el que dius, l'amor no mata... ;)

    ResponElimina
  18. Eeeei, Joan!
    Està clar que no mata! El màxim que fa es ferir-nos una mica, i amb el temps les ferides es converteixen en batalles guanyades.
    Una abraçada enèrgica.

    ResponElimina
  19. tinc una pregunta per tu Maijo, l'amor ens transforma, ens fa bledes, ens sentim amb un torbelli de sensacions de vegades contradictories i el cor sempre estar quasi a punt de sortir per la boca con una bomba de relotgeria??? suposso que alguna cosa positiva tindrà quan de totes formes volem arribar a torbar-lo oi?? besets calmats.

    ResponElimina

Seguidors