Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 26 de maig de 2011

Magdalena



M’han fet un regal que m’ha fet plorar com una magdalena.

Vaig patir un desamor ara fa no sé quan, deu fer molt, perquè ho he oblidat. Diuen que per a oblidar només ens hi hem de posar, com tot. Voler és poder.
Va ser un desamor d’aquells que deixen empremta -de l’amor, val més no parlar-ne-. Des d’aleshores he deixat que les noves experiències s’amunteguin com la pols damunt dels mobles fins a crear una fina pel•lícula de temps, que amorteix i suavitza el dolor.

Mentre escric això, el dolor torna i pren força, i la mateixa angoixa que em rosegava fa temps se’m menja ara. Entenc que el dolor no mor mai. És un monstre que s’alimenta de records. S’ha d’anar molt en compte perquè emergeix dels llocs menys insospitats i t’envaeix a poc a poc fins arribar novament a posseir-te.
Així, doncs, rememoro la meva història amb molta cura, i voldria prendre consciència que aquest dolor no existeix, que és un dolor llunyà, d’un altre temps.

El regal del que us parlava és un CD de música amb cançons d’amor i desamor. Escoltar el sentiment musicat amb la veu de Jaques Brel m’ha fet esclatar en un plor. Sonava “Ne me quittez pas” mentre el meu cap s’inventava una nova història amb el mateix home d’ahir, el mateix lloc i una forma similar d’estimar.

hthttp://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://'>http://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://">hthttp://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://

15 comentaris:

  1. Jo vaig tenir una època (fa moooolts i mooolts anys –estil conte infantil-) en la que torturava el meu desamor escoltant cançons d’Aute.

    El dolor ve quan ve, contra això no s’hi pot fer massa cosa, però sí que mai no escolto cap cançó d’Aute si no estic més feliç que unes castanyoles. No vull col•laborar en l’autotortura, per molt "auto" que sigui :)

    ResponElimina
  2. Bonica, una forta abraçada i un somriure de colors!

    ResponElimina
  3. Quin regal més bonic! M'encanta Jaques Brel. I mira plorar, no va del tot malament sempre i quan no ploris tota la tarda. la teva magdalena ploranera m'ha semblat bufona, la veritat, molt bufona.

    Els desamors, potser no s'obliden mai del tot, només s'aparquen... però l'amor no s'acaba mai, és infinit i si no és aquí serà allà. Estem fets per això, per estimar i sempre acabem trobant amb qui estimar-nos.

    T'envio una abraçada ben forta. I mira ja que parlem de magdalenes, avui potser en faré, procuraré fer-les somrients, a veure si me'n surto.

    ResponElimina
  4. Maijo, les belles cançons ens retrauen vells records, dolços i també amargs. Està bé que pugues endolcir-los aquesta vegada des de la distància i la pàtina del temps. Encara que de vegades, com dius, la pàtina es desfà com la polç i només cal una cançò que bufa el temps i els records. No és mala idea endolçar aquests pensaments amb una magdalena: polç, plors i sucre tot d'una. El teu bonic dibuix embolica les penes i les transforma. T'envio besets dolços per a un dia amarg.

    ResponElimina
  5. Maijo les cançons com aquestes són un tresor. Però el passat sempre és passat. Aquell amor que es va fer estel i va volar... Ja ho sé que deixa penyora..., però mai més no ha de tornar. La ment sovint és molt capriciosa, i de vegades ens deixem emborratxar amb vi de records... Tu ja saps que tot és un viatge endavant.

    Des del far sense cd.
    onatge

    ResponElimina
  6. Hola Maijo. Fa temps vaig retrobar unes cartes en un calaix de casa dels meus pares. Eren d'un amor antic. L'amor no va acabar massa bé, però després de llegir alguna carta, vaig descobrir que vam continuar sent amics, que ens feiem confidències. Ara, en la distància, crec que el que passava és que als dos ens agradava escriure i per això vam continuar. O que vam conservar una amistat i per això ens escriviem, qui sap. El cas és que de totes les històries podem treure alguna cosa positiva. Encara que siga que per fi s'han acabat. Bests.

    ResponElimina
  7. Hola Òscar,
    Ja poden passar anys, oi? És extraordinari veure com la música forma part de la nostra vida.
    Trobo que només escoltaré Jacques Brel en moments de màxima felicitat, com tu dius.
    Em sap greu el que et passa amb l'Aute.
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Gemma,
    Del teu somriure n'he fet un Arc de Sant Martí i em decora la sala d'estar. Gràcies, maca.

    ResponElimina
  9. Carme,
    Quines paraules més sàvies que em dediques. La ment ens juga males passades, hem d'aprendre a veure al mateix temps el bosc i els arbres.
    De plorar tota la tarda, ni parlar-ne! Això ha estat un baixó momentani.
    Umm, les magdalenes! Segur que et sortiran somrients i boníssimes.

    ResponElimina
  10. Onatge,

    M'agrada quan dius "Tu ja saps que tot és un viatge endavant". Tens raó, jo ja ho sé. I em fa feliç que m'ho recordis.
    El teu comentari és digne de tu, d'un poeta-filòsof.

    ResponElimina
  11. Rosana,
    Em deixes sempre amb la boca oberta, fas unes associacions molt intel·ligents. Ara marxo corrents a per una magdalena.
    Tens raó, hi ha coses que han de passar i aquest plor tan esgarrat havia de sortir.
    D'aquesta magdalena, la del desamor, tots n'hem menjat i com tu dius, n'hem de fer una lectura positiva.
    Una abraçada dolça, dolça. I gràcies.

    ResponElimina
  12. És curiós: plores com una magdalena amb el que seria la magdalena de Proust, el retorn del passat.

    ResponElimina
  13. Hola, Helena
    Tens raó. Ves per on!
    Gràcies!

    ResponElimina
  14. Com a Proust li passava amb l’aroma d’una magdalena sortida del forn, que li portava records de la infantesa, a tu et passa el mateix amb una cançó, que et recorda un desamor. Ho has lligat molt bé.

    Imma

    ResponElimina
  15. Si, ja m'ho comentava Helena. El record és refotut i qualsevol emoció ens pot fer trontollar, ja sigui menjant una magdalena, escoltant una cançó, una olor concreta, un color, un indret... i la llista es fa infinita.
    Un petonet.

    ResponElimina

Seguidors