Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 14 de maig de 2011

Perdre o no perdre



La meva perruquera perd el cul, però mai els papers.




Mercè fa esforços per no perdre la paciència.




Joana ha perdut la vergonya.



Margarida ha perdut la confiança i se n'ha ressentit la imatge.


.

11 comentaris:

  1. Ja, ja, bonic dibuix..quina força té la perruquerra, suficient energia per a posar en marxa el secador i fer volar els cabells! Agafa't de la cadira no siga cosa que surtes volant! Besets!

    ResponElimina
  2. Hola de nou. No sé que he fet aquest matí que no ho he vist tot. Ei, em sento identificada amb el segon dibuix. Tan de bó perguerem la vergonya a força de llegir i escriure llibres. Bests.

    ResponElimina
  3. Zel, d'això es tracta, de traure-hi ferro a l'assumpte (qualsevol assumpte, la vida mateixa). Salutacions!

    Rosana,
    Sí, sí, jo sempre quieta, no sigui que me foti un cop d'assecador i em quedi rient.
    La vergonya ja ens la tirem a l'esquena, oi? O al menys anem per bon camí.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Doncs jo m'he quedat sense la meva habitual perruquera, m'encantava, i ara porto uns cabells que urgeixen bones mans a les tisores, perquè jo de dolentes en trobo a cada cantonada.

    Petons, Maijo.

    ResponElimina
  5. I nosaltres guanyem unes imatges fresques, positives i carregades de sentit de l'humor.

    I ahir vaig perdre més de 90 euros al Carrefour. La nevera va guanyar, això sí, en imatge.

    Donava llàstima! :)

    ResponElimina
  6. I jo que m'estava perdent aquest blog tan xulo...

    ResponElimina
  7. Gemma,
    Perseverança, estimada. Cal perdre per a guanyar. La trobaràs, no ho dubtis.
    Petonets.


    Òscar,
    De perdre, en el teu cas, res. La nevera és la panxa, i la panxa porta les cames.
    Jo amb tu guanyo sempre: m'agraden les teues crítiques.

    Jpmerch,
    Aquí estem, passa quan vulguis.Salutacions.

    ResponElimina
  8. Tothom perdem alguna cosa també en conec que ho han perdut tot..., a altres els ho han robat tot, menys la persona que porten a dins... Ara no recordo que he perdut, segur que no ho trobaré...

    Des del far una abraçada trobada.
    onatge

    ResponElimina
  9. Ben trobat amic Onatge,
    El teu punt de vista sempre posa llum, serà el teu far que d'esquitxada il·lumina als que t'envolten.
    Mai es perd del tot, les pèrdues al final de camí es converteixen en guanys i sempre seguim sumant.
    una abraçada retrobada

    ResponElimina
  10. Maijo crec que tots els personatges formen un conjunt, podria ser la mateixa persona amb diferentes situacions de la seva vida, a mi em sembla que jo tinc part de totes elles, ara estic en un altra que tambe podria ben be plasmar-se...la vida es una evolució, l'escola de la vida!!

    ResponElimina

Seguidors