Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 6 d’abril de 2011

Al mirall un gest cansat, un dibuix, un gargot, quatre línies mal fetes. Fa mal aquest esguard que es tanca. D’un lliri blau he esdevingut ocell de cendra. ..................................................................................


És evident que el traç, el llenguatge de la línia, ha fet possible que ens puguem reconèixer en les nostres emocions. Quan exterioritzem tot aquest bullici interior mitjançant la simbologia d'un traç, en fem de la creació una eina comunicativa.

El llenguatge ens allibera i ens apropa, fa que interactuïn mons paral•lels. Les primeres manifestacions gràfiques de l’ésser humà daten del Paleolític superior o del Neolític (10.000 a. C.), abans dels sistemes d’escriptura. A aquestes manifestacions artístiques que són purament dissenys simbòlics gravats a les roques, se’ls ho diu Petroglífics. La paraula petroglífic prové dels termes grecs petros (pedra) y glyphein (tallar).

M’agrada pensar que el primer art segueix encara latent en cada expressió del sentiment. No val a dir:“Sóc negat per al dibuix”, “Jo no sé dibuixar ni el punt d’una i”. Un dibuix pot ser només una línia, el rabet d’una "a" que s’allarga i es cargola i es converteix en flor, en un nou projecte, en un altre punt de vista o en el vell camí que ens apropa als nostres avantpassats. Una paraula acompanyada d’un dibuix és un detonant per a la imaginació, un instrument més per arribar a l’altre. Deixa’t portar!

Contestant a l’aportació de Gemma i de Rosana, aquest dibuix va sorgir així.

9 comentaris:

  1. Que no es tanqui l'esguard, maijo.
    M'agradaria, però, veure el lliri blau.

    A mi també se m'ha colat aquesta senyoreta a casa (el comentari anterior), que el sembla que els blogs no són ben bé el seu interès...que ho sàpigues.

    tinguis molt bon dia, i ànims!

    ResponElimina
  2. Maijo, bonica, una abraçada i molt ànims...

    ResponElimina
  3. Nenes, no patiu, que no passa res en especial. Només ha estat un d'aquests dies que una es mira al mirall i li costa una mica retrobar-se.
    El lliri blau encara hi és.
    Un petonet a les dues.

    ResponElimina
  4. Un dibuix diferent dels que ens tens acostumats, però saps? A mi m'agrada, sobretot perquè hi ets tu.

    Petonet!

    ResponElimina
  5. Hola Maijo! M'agradaria recórrer els solcs, els camins en blanc amb paraules per a animar l'ocell que resorgirà batent les seues ales. A mi també m'agrada perquè té molt d'espai dintre seu i se'ns dubte es transformarà en el lliri blau, bsts

    ResponElimina
  6. Gràcies, Gemma. És evident que el que volia comunicar t'ha arribat sobradament.
    Un petonet.

    Rosana,
    És fantàstic el que dius, les teves paraules són dibuixos per a mi.
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Be, jo soc dels que diu això de "...Sóc negat per al dibuix...” potser ho hauré de mirar d'un punt de vista diferent. El meu cor dibuixa molt, però les mans no li segueixen el traç ;)

    Petons esquemàtics

    ResponElimina
  8. Deixem-nos dur, si, vinga!

    Mirar des d'un altre punt de vista és més que enriquidor, és fins i tot divertit.

    ResponElimina
  9. Dani, que dibuixes amb el cor no cal que ho juris, però fas més que això, tu ets especialista en dibuixar amb tot el teu cos, tu ets el dibuix, l'ànima. M'ha agrada molt el que fas.
    Petonets.

    Gemma,
    Només hem d'escoltar la nena que vàrem ser i seguir jugant. La petita Gemma no m'és totalment desconeguda.
    Petonets.

    ResponElimina

Seguidors