Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 23 de març de 2011



Tinc el color vermell circulant per les venes. Només he de tancar els ulls i nedar en el meu propi univers.

5 comentaris:

  1. ...i mentre circula es posa en una flor...molt bonic,bsts

    ResponElimina
  2. Aquesta viva combinació de colors em transmet sentida alegria. Gràcies per aquests bocins de pigments replens de positivitat!

    ResponElimina
  3. Gràcies, Rosana. Ens cal el color tant com l'aigua. Aquest hivern se'm fa molt llarg i sort en tinc que el vesteixo de color.

    Gemma,
    A això se'n diu alegria de viure. Aquesta és una molt bona crítica. Gràcies.

    Un petonet a totes dues.

    ResponElimina
  4. Ei M. ets una veritable artista! el vermell és poderos.

    Petons bonics

    ResponElimina

Seguidors