Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 3 de març de 2011

Primavera primerenca


La frondositat del vermell
s'escampa com una taca feta fulles, flors, fruits.
I arriba més enllà,
estirant fils.
I.G.




Floreixen els meus llapis.
Com els arbres en una primavera massa primerenca només floreixen projectes.

12 comentaris:

  1. Sense projectes florint no hi ha realitats posteriors.

    ResponElimina
  2. Dintre teu gestes una primavera que parirà color i vida. Ara és un esbós. També veig que en la teva maternitat de primavera també hi ha una pera, un bon fruit.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. Exacte, Òscar, els projectes sempre tenen una finalitat. Però no puc evitar pensar que la realitat imminent es pot quedar només en una flor, res a veure amb la imatge mental que ha disparat tot el procés creatiu. I acabo pensant que "una flor no fa maig". He vist els arbres fruitals, que dies enrere vestien una florida enlluernadora, avui, després del fred, la pluja i la neu, tornaven a estar ben despullats. I fa peneta ;).


    Onatge,
    No és una pera, quan floreixi més i més ja ho veuràs.
    M'agrada quan dius "dintre teu gestes una primavera que parirà color i vida", perquè ho sento així mateix.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. La frondositat del vermell s'escampa com una taca feta fulles, flors, fruits. I arriba més enllà, estirant fils.

    ResponElimina
  5. Hola Majo, tots els projectes comencen sempre en una imatge i pel que veig el teu projecte ja ha començat. De moment ja és bonic el que és veu, i més el que s'insinua, de segur que ens desvetllaràs el misteri de la "pera"...tot és un procés. És curiós però he escrit un relat que parla de nàixer i florir coses, però com que és un regal encara no el puc penjar. Bsts.

    ResponElimina
  6. Hola Rosana, és evident que estem tots connectats, nosaltres sembla que anem simcronitzades, i és que ja toca començar de nou, omplir-nos de nous colors i sensacions. Necessitem tornar a sentir, renàixer, florir de nou.
    Ja tinc ganes de llegir el nou relat :).
    Petonets des del delta.

    ResponElimina
  7. Projectes fabulosos, els teus.
    I ara en n'arriben de nou ben aviat! ;)
    Un petó, maijo!

    ResponElimina
  8. Gràcies, Fanal blau. Sí, sí, com te'n recordes!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. M'agraden les flors, els fruits, la primavera. M'agrada que floreixin els llapis i encetin nous projectes... Sort!

    ResponElimina
  10. en diuen patterns oi?
    m'agrada aquest disseny, aquest estil que torna...

    salut i bon cap de setmana

    ResponElimina
  11. Hola Guspira. Els projectes no han de parar mai de florir. També sort per a tu, a tots ens va bé.

    Joan, potser sí, podría ser ben bé una plantilla però jo li dic negatiu. M'agrada que t'agradi.

    ResponElimina

Seguidors