Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 20 de març de 2011

Cel vermell




He somiat un cel vermell.
Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.

En veure’t, l’esperança canvià de color.







8 comentaris:

  1. és una bellesa maijo, és tant delicat i alhora alegre pels colors.
    Senyala ben bé la primavera.
    Bon inici de setmana bonica.
    una abraçada

    ResponElimina
  2. Sí que és bonic. Molt bonic. Els colors i el missatge també!

    Una esperança de colors bonics!

    Bona setmana!

    ResponElimina
  3. Res hi ha més bonic que un cel vermell. I res hi ha més bonic que un cel vermell dibuixat per tu. Bona setmana Maijo.

    ResponElimina
  4. Hola maijo, de vegades els somnis es fan realitat... Un cel vermell és un poema de la natura com el teu dibuix amarat de vida, de tu...

    Des del far a les fosques.
    onatge

    ResponElimina
  5. A mi em canvien els colors quan llegeixo els teus dibuixos. D'esperança fosca, a esperança acolorida.
    Ets una dibuixanta d'emocions fantàstica!

    ResponElimina
  6. Com sempre.....preciós!!!!!!, aquestos colors son d somni, d país d fades...ets única amiga.

    ResponElimina
  7. Quins colors més vius, són esperançadors del tot!

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots, seguirem amb el vermell, i de quan en quan una floreta de blaus intensos, daurats de llums, verds tendres endolcits amb més i més vermells...

    ResponElimina

Seguidors