Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 10 de febrer de 2011






El quadre ja està acabat! Us apropo als detalls.



16 comentaris:

  1. és preciós!
    amb quina tècnica l'has pintat?
    una abraçada, Irina

    ResponElimina
  2. Els detalls són molt macos, doncs!

    ResponElimina
  3. Gràcies per la proximitat dels detalls!
    són preciosos!
    bon cap de setmana, maijo!

    ResponElimina
  4. Ets una artista dels detalls i del color. Els teus dibuixos parlen. Un abraç.

    ResponElimina
  5. És tècnica mixta sobre paper, Irina. Primer vaig dibuixar les sabatilles amb carbonet i les figures amb llapis, després li vaig donar un bany d'aigua a tot el paper i el vaig fixar a una fusta. A partir d'aleshores vaig poder utilitzar el pastel, el llapis de color, les ceres i el acrílic. Tota una experiència molt enriquidora.
    Gràcies. Una abraçada.

    Carme, gràcies. Sé que els aprecies, saps el que costa!

    Fanal blau, els detalls són molt importants!
    Gràcies, bon cap de setmana.
    Un petonet.

    Rosana,
    Si la Guspi té veu és gràcies a tu. La teva nova història és tan fantàstica com real... M'encanta.
    Un petonet.

    ResponElimina
  6. A mi m'agradaria parlar aquesta llengua de les pintures i del dibuix, però, maldestrament, ho intento amb paraules i estrofes, per bastir aquests 'poemes' i poder intentar aconseguir expressar allò que sento. Quan parlo, ho faig en prosa ;)

    M'agraden els teus dibuixos, detallistes, càlids, simpàtics, potser això és el que voldria aconseguir jo i no en sé ni un borrall...!


    d.

    ResponElimina
  7. Gràcies, deo, per acompanyar-me. A mi em passa ben al contrari que a tu; em costa trobar la paraula justa per a dir el que vull dir, potser per això el meu mitjà d'expressió més immediat sigui la pintura o el dibuix.
    També ho fas bé això d'escriure en prosa!
    Salut,

    ResponElimina
  8. Les teves entrades (posts) no deixen de ser regals per a mi.

    Petonets

    ResponElimina
  9. Ens regalem mútuament, Gemma.
    Petonets.

    ResponElimina
  10. maijo no esperava menys de tu... Un quadre digne de la teua sensibilitat, i els colors d'un món ideal...

    Des del far una abraçada sense quadre.
    onatge

    ResponElimina
  11. Hola Maijo ,
    i que puc dir ! tot lo que toques en fas art de ben segur que sí , i com gaudeixo Maijo en seguir cada pas que fas dels teus exquisits treballs , el teu art em te ben enamorat.

    una forta abraçada artista

    ResponElimina
  12. Hola Onatge. M'encanten aquestes paraules. Avui em fas molt bona crítica :), això vol dir que t'ha agradat de debò.
    Una abraçada.

    Cassini, això que dius és molt bonic: "enamorat de l'art". Aquí tens el teu espai, acompanya'm sempre que vulguis.

    ResponElimina
  13. T'acabo de descobrir i, ostres! Quin plaer per als sentits les teves pintures!

    ResponElimina
  14. Gràcies, Joan. Sempre és agradable trobar comentaris com el teu. Fem camí tots plegats, pintures i poemes.

    ResponElimina
  15. Preciós, per un món de colors amiga!!!!, ets única amb aquests quadres i dibuixos...besetssss.

    ResponElimina
  16. Gràcies, Jusi. El teu comentari em fa ballar! ;)

    ResponElimina

Seguidors