Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 19 de gener de 2011

PINZELLADES




Mentre el blanc comença a desaparèixer...


6 comentaris:

  1. Veus? Tot arriba. Genial... deixa'l fer.
    Petonet

    ResponElimina
  2. Ara podràs caminar... I les pinzellades faran néixer vida i color... I el blanc quedarà batejat de Tu...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  3. Amb aquestes sabatilles fins i tot et posaràs a dansar amb els colors!
    Què boniques i bonic el dibuix!
    Un abraçada!

    ResponElimina
  4. Gemma,
    Deixo fer, mentrestant alguna cosa sortirà. Gràcies, petonets.

    Onatge,
    Pintar mentre camino... Pintar el món de colors... Ja ho havia pensat i ho intento a petita escala.
    Quina nit més plàcida des del far, oi?
    Una abraçada.

    Fanal blau,
    Ja ballo! Gràcies. Petons.

    ResponElimina
  5. Maijo abelleix caminar amb aquestes sabates. Serveixen per a moltes coses: podries estar còmodament a casa amb elles, o ser també les sabatetes d'una ballarina o una artista. Ja ho diuen, ja, que el blanc conté tots els colors. I tu els convides a eixir!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Rosana.
    Faig com tu amb les paraules, les conjugues i vesteixes el paper i el moment.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Seguidors