Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 28 de gener de 2011

GUSPI







Us presento a la Guspi!

Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.

9 comentaris:

  1. Fantàstic el ball de la Guspi i que tornis a ballar.
    Els teus dibuixos són més que dibuixos. Tenen vida!
    Un petó, maijo!

    ResponElimina
  2. Ah! Sí, ja les veig les sabatilles!

    La Guspi és realment molt maca i molt divertida i el teu dibuix realment ... balla.

    Bona nit, maca!

    ResponElimina
  3. Veus?
    Ets fantàstica!!!
    Tot té el seu procés, el seu temps, el seu ritme.
    Bon cap de setmana, bonica.

    ResponElimina
  4. Et segueixo,
    a mi també m'agrada molt la pintura,tot i que no faig aquestes meravelles.
    Una abraçada, irina.

    ResponElimina
  5. Carai, pel què expliques la Guspi és un bon partit...(la Guspira és la seva cosina?).

    Des del far amb sabatilles.
    onatge

    ResponElimina
  6. Aquesta Guspi aixeca espirals com si res, calçada amb unes sabatilles d'anar per casa, però que tenen la seva màgia.

    En realitat, la màgia és la dels ulls que l'observen i les mans que la pinten.

    Una abraçada,

    ResponElimina
  7. Preciosos dibuixos, sí, molt! Un gust entrar aquí,gràcies a les Itineràncies!

    ResponElimina
  8. Hola Maria Josep, m'ha agradat tant aquest dibuix i l'anbterior de les sabatetes, que he imaginat una història. Espero que t'agrade. Un abraç.

    ResponElimina
  9. Hola, fanal. A mi m'agrada ballar i sembla que a la Guspi també. Gràcies pels teus enèrgics missatges, petonet.

    Carme,
    A la Guspi li agrada que li llancin floretes, com a tota artista. Em diu que et digui que aviat farà una desfilada i espera que hi siguis.

    Gemma,
    És cert, tens raó. Fonamental treballar la paciència! He estat uns dies atrafegada però no em perdo el teu blog.
    Una abraçada.

    Irina,
    M'agrada comptar amb tu. El teu blog és tot un món, i entrar-hi, de vegades, fa obrir la gana com em va passar a mi. És molt alegre.
    Et seguiré. Una abraçada.

    Onatge,
    És possible que la Guspira i la Guspi siguin cosines perquè les dues tenen moltes coses bones.
    Un petó que t'arribi fins al far.

    Imma,
    Molt bonic tot això que dius, però també la màgia surt de la inspiració i en aquest cas la inspiració ets tu.

    Zel,
    Tot un plaer rebre't a casa meva. Jo ja he fet un tomb pels teus dominis i em sembla molt interessant tot el que fas. Et seguiré.

    Rosana,
    La teva història està feta a mida i això és un regal immens. Com no m'ha d'agradar? A la Guspi li encanta la idea de tornar el color al món.
    Una abraçada i moltes, moltes gràcies.

    ResponElimina

Seguidors