Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 19 de desembre de 2011



Recordar...
és fer bategar un cor.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Som parella



Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.

....................................

A quatre peus.
Moltes empremtes.

Jordi Dorca
.............................


Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.

Carme

Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma


En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.

Novesflors

dijous, 10 de novembre de 2011

HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG





Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:

Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.


dijous, 27 d’octubre de 2011

Autoretrat




Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.
IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.
Barbollaire

dimarts, 18 d’octubre de 2011

L'ESTIU PASSAT




Només un instant,
un bocí,
un record...
Un regal.

dijous, 13 d’octubre de 2011

GLÒRIA ALADA



Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

I el conte s'ha acabat.




No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)

dilluns, 26 de setembre de 2011

Els protagonistes de HANSEL I GRETEL



Tenien por, però estaven junts
i tots sabem que la unió fa la força.

divendres, 16 de setembre de 2011

OCELL DE NIT



Et desdibuixes lent
arribada la nit.


Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge



Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà
.
Cantireta

dilluns, 12 de setembre de 2011

HANSEL I GRETEL II





Hi ha qui menja amb gana de llop i qui menja sense gana.

Hi ha llops que tenen molt mala bava i els ho creixen les dents davant d'un bon àpat.

També hi ha llops amb pell de be.


Quin diries que és aquest?

dijous, 8 de setembre de 2011

HANSEL I GRETEL



La nit engoleix totes les petjades

i el bosc pren vida.

dissabte, 3 de setembre de 2011

NIT II




Dringadissa d'hores,

s'imposa per fi el rellotge.

dimecres, 31 d’agost de 2011

VA DE BLOCAIRES




Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G


Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire

dijous, 25 d’agost de 2011

ATURA'T, NIT



Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.

I. G

divendres, 12 d’agost de 2011

NIT





"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G


dimarts, 5 de juliol de 2011

ESTIU




Ja té cara
i ulls...
És el sol d'aquest estiu!



Bon estiu!
(i bon vent!)

dijous, 23 de juny de 2011

TOTS NO DORMEN





Des dels fanals cau surant
una atmosfera groga
que atrapa els bancs solitaris.


Tots no dormen.

Resplendeix una finestra
amb tonalitats blaves
sorgides d’una pantalla extraplana.
I darrere aquell balcó obert
una dona camina nerviosa,
telèfon en mà.

Tots no dormen.

Una sirena creua la ciutat
com un crit ferit
que anunciés un dolor.
Algú camina ràpid
i un portal l’engoleix,
mentre els seus passos porucs
ressonen al carrer.
S’encén un llum a l’escala
i una ombra recorre el vestíbul.

Tots no dormen.

Dos feixos lluminosos s’apropen
i gira la cantonada un vehicle
que esberla els bassals foscos
i aixeca una remor de pluja.

A dalt la lluna veu i calla
I deixa la nit passar.


I. Ginovart




diumenge, 19 de juny de 2011

diumenge, 12 de juny de 2011

L'AMISTAT 2


A l'amic no se li demanen explicacions pels seus actes d'amor.

L'amistat és lliure, no es compra ni amb favors ni amb regals.




L'amistat dibuixa somriures.




L'amistat sempre diu: "No hi ha de què"
L'amistat viu en l'Ara.




L'amic només pregunta : Com estàs? Estàs bé? Perquè és l'únic que l'interessa, saber que estem bé en l'Ara.

L'amistat no és mai un problema, un camí o un destí.



dissabte, 11 de juny de 2011

PARLEM D'AMISTAT



"Amic és aquell a qui li agrada fer el bé a l’altre i desitja fer-lo, i considera que els seus sentiments són correspostos." (J.M. Reisman)

L’Amistat és una forma de l’amor. És una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida.

L’amistat neix quan les persones troben inquietuds comunes.


“No tenim obligació d’apropar-nos... no tenim per meta transformar-nos un a l’altre, la nostra finalitat és conèixer-nos i aprendre a veure i respectar a l’altre pel que és: l’oposat de nosaltres i el nostre complement”.


dimecres, 8 de juny de 2011

TIC-TAC






Us presento el meu darrer treball i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquest negoci.
Espero que quan vegi la llum el proper més de juliol, en aquesta segona etapa de la seva vida, ho faci amb un pa a sota el braç.
A hores d'ara ja deu estar a punt d'esclatar, i recordo la sensació que patia jo mateixa els darrers mesos d'embaràs, quan em sentia com una bomba de rellotgeria.

divendres, 3 de juny de 2011

AI, L'AMOR!


L'Amor il·lumina.



Dóna ales.



També dóna gana.



I ganes!



Té contraindicacions, però no mata.



No alimenta, però hi ha qui es fa una empanada mental.




i viu en continu conflicte.




dimarts, 31 de maig de 2011

LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN NOSALTRES


Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!



Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.



Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.



Hi ha a qui li agrada submergir-se.



Hi ha qui es queda a la superfície...





... i juga a surar i no mullar-se gaire.


dijous, 26 de maig de 2011

Magdalena



M’han fet un regal que m’ha fet plorar com una magdalena.

Vaig patir un desamor ara fa no sé quan, deu fer molt, perquè ho he oblidat. Diuen que per a oblidar només ens hi hem de posar, com tot. Voler és poder.
Va ser un desamor d’aquells que deixen empremta -de l’amor, val més no parlar-ne-. Des d’aleshores he deixat que les noves experiències s’amunteguin com la pols damunt dels mobles fins a crear una fina pel•lícula de temps, que amorteix i suavitza el dolor.

Mentre escric això, el dolor torna i pren força, i la mateixa angoixa que em rosegava fa temps se’m menja ara. Entenc que el dolor no mor mai. És un monstre que s’alimenta de records. S’ha d’anar molt en compte perquè emergeix dels llocs menys insospitats i t’envaeix a poc a poc fins arribar novament a posseir-te.
Així, doncs, rememoro la meva història amb molta cura, i voldria prendre consciència que aquest dolor no existeix, que és un dolor llunyà, d’un altre temps.

El regal del que us parlava és un CD de música amb cançons d’amor i desamor. Escoltar el sentiment musicat amb la veu de Jaques Brel m’ha fet esclatar en un plor. Sonava “Ne me quittez pas” mentre el meu cap s’inventava una nova història amb el mateix home d’ahir, el mateix lloc i una forma similar d’estimar.

hthttp://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://'>http://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://">hthttp://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=relatedtp://

dissabte, 14 de maig de 2011

Perdre o no perdre



La meva perruquera perd el cul, però mai els papers.




Mercè fa esforços per no perdre la paciència.




Joana ha perdut la vergonya.



Margarida ha perdut la confiança i se n'ha ressentit la imatge.


.

Seguidors