Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 19 de desembre del 2011



Recordar...
és fer bategar un cor.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Som parella



Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.

....................................

A quatre peus.
Moltes empremtes.

Jordi Dorca
.............................


Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.

Carme

Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma


En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.

Novesflors

dijous, 10 de novembre del 2011

HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG





Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:

Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.


dijous, 27 d’octubre del 2011

Autoretrat




Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.
IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.
Barbollaire

dimarts, 18 d’octubre del 2011

L'ESTIU PASSAT




Només un instant,
un bocí,
un record...
Un regal.

dijous, 13 d’octubre del 2011

GLÒRIA ALADA



Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

I el conte s'ha acabat.




No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)

dilluns, 26 de setembre del 2011

Els protagonistes de HANSEL I GRETEL



Tenien por, però estaven junts
i tots sabem que la unió fa la força.

divendres, 16 de setembre del 2011

OCELL DE NIT



Et desdibuixes lent
arribada la nit.


Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge



Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà
.
Cantireta

dilluns, 12 de setembre del 2011

HANSEL I GRETEL II





Hi ha qui menja amb gana de llop i qui menja sense gana.

Hi ha llops que tenen molt mala bava i els ho creixen les dents davant d'un bon àpat.

També hi ha llops amb pell de be.


Quin diries que és aquest?

dijous, 8 de setembre del 2011

HANSEL I GRETEL



La nit engoleix totes les petjades

i el bosc pren vida.

dimecres, 31 d’agost del 2011

VA DE BLOCAIRES




Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G


Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire

dijous, 25 d’agost del 2011

ATURA'T, NIT



Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.

I. G

divendres, 12 d’agost del 2011

NIT





"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G


dijous, 23 de juny del 2011

TOTS NO DORMEN





Des dels fanals cau surant
una atmosfera groga
que atrapa els bancs solitaris.


Tots no dormen.

Resplendeix una finestra
amb tonalitats blaves
sorgides d’una pantalla extraplana.
I darrere aquell balcó obert
una dona camina nerviosa,
telèfon en mà.

Tots no dormen.

Una sirena creua la ciutat
com un crit ferit
que anunciés un dolor.
Algú camina ràpid
i un portal l’engoleix,
mentre els seus passos porucs
ressonen al carrer.
S’encén un llum a l’escala
i una ombra recorre el vestíbul.

Tots no dormen.

Dos feixos lluminosos s’apropen
i gira la cantonada un vehicle
que esberla els bassals foscos
i aixeca una remor de pluja.

A dalt la lluna veu i calla
I deixa la nit passar.


I. Ginovart




diumenge, 19 de juny del 2011

diumenge, 12 de juny del 2011

L'AMISTAT 2


A l'amic no se li demanen explicacions pels seus actes d'amor.

L'amistat és lliure, no es compra ni amb favors ni amb regals.




L'amistat dibuixa somriures.




L'amistat sempre diu: "No hi ha de què"
L'amistat viu en l'Ara.




L'amic només pregunta : Com estàs? Estàs bé? Perquè és l'únic que l'interessa, saber que estem bé en l'Ara.

L'amistat no és mai un problema, un camí o un destí.



dissabte, 11 de juny del 2011

PARLEM D'AMISTAT



"Amic és aquell a qui li agrada fer el bé a l’altre i desitja fer-lo, i considera que els seus sentiments són correspostos." (J.M. Reisman)

L’Amistat és una forma de l’amor. És una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida.

L’amistat neix quan les persones troben inquietuds comunes.


“No tenim obligació d’apropar-nos... no tenim per meta transformar-nos un a l’altre, la nostra finalitat és conèixer-nos i aprendre a veure i respectar a l’altre pel que és: l’oposat de nosaltres i el nostre complement”.


dimecres, 8 de juny del 2011

TIC-TAC






Us presento el meu darrer treball i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquest negoci.
Espero que quan vegi la llum el proper més de juliol, en aquesta segona etapa de la seva vida, ho faci amb un pa a sota el braç.
A hores d'ara ja deu estar a punt d'esclatar, i recordo la sensació que patia jo mateixa els darrers mesos d'embaràs, quan em sentia com una bomba de rellotgeria.

divendres, 3 de juny del 2011

AI, L'AMOR!


L'Amor il·lumina.



Dóna ales.



També dóna gana.



I ganes!



Té contraindicacions, però no mata.



No alimenta, però hi ha qui es fa una empanada mental.




i viu en continu conflicte.




dimarts, 31 de maig del 2011

LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN NOSALTRES


Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!



Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.



Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.



Hi ha a qui li agrada submergir-se.



Hi ha qui es queda a la superfície...





... i juga a surar i no mullar-se gaire.


divendres, 1 d’abril del 2011

Bologna Children's Book Fair

Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).


dimecres, 23 de març del 2011



Tinc el color vermell circulant per les venes. Només he de tancar els ulls i nedar en el meu propi univers.

diumenge, 20 de març del 2011

Cel vermell




He somiat un cel vermell.
Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.

En veure’t, l’esperança canvià de color.







dijous, 17 de març del 2011




Ens esquitxa el temps
amb cargols daurats,
espirals d’un vent huracanat.


----------------------------------

Huracanat és el record,
sort de la calma
i parsimònia de
cada cargol, i quan
els records surten
de la closca canten
banya enfora
i tot és vida i color...

Onatge

------------------------------------------------



Es cargola el temps
espiral d'instants
sempre tant efímer
sempre eternitat.



Carme


----------------------------------

Es lleven els colors,
belles són les flors,
iniciem la primavera!

Gemma


dijous, 10 de febrer del 2011






El quadre ja està acabat! Us apropo als detalls.