Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 27 d’octubre de 2010




Quina més bona manera d'entrar a la tardor.
Tots junts, a taula!

dijous, 21 d’octubre de 2010

TARDOR




La senyora Tardor, es cobreix el cap amb una carbassa. És temps de carbasses.

dilluns, 18 d’octubre de 2010




Hi ha molta expectació per la feina que encara no he començat, com veieu comencen a petar coets, i les guspires il•luminen tota l’estància. Bona senyal, la foscor dóna pas a la llum.
És hora de plasmar idees!

dijous, 14 d’octubre de 2010



Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.


divendres, 8 d’octubre de 2010



Un lloc,
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Premi Sunshine award

Ahir en "joanfer" de "A cau d'orella..." em va fer tramesa d'aquest premi. Avui em toca a mi seguir la cadena. Jo us el donaria a tots, de fet cada cop que faig un comentari al vostre bloc és un aplaudiment per la vostra feina i creativitat, i sento els vostres comentaris com a veritables premis.

Mirades a l'horitzó
Generacio... (imatges latents)
Racó de la Coach
A la llum d'un fanalet
Onatge
El cau de Calpurni
L'imperdible de l'ànima
Gerardo Besabe
Thera
Uma Vaga Ideia
Luzias-Art
The lost art of keeping a secret

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Després de l'estiu




És evident que tinc un problema. Cada cop que penso en el bloc quedo com garrativada, pateixo de “bloqueig” mental. Tot i així, com que tinc esperit lluitador, no deixo que aquest pensament tan negatiu arreli massa fons. Encoratjada estiro coll, trec pit i em faig cruixir els dits de les mans; i, tot seguit, em disposo a escriure sense pensar. El primer tema que sorgeix parla del temps, de dies de tota mena: dia de festa, dia de cada dia, dia d’entre setmana, dies passats, passats per aigua, passats de moda, de passat demà, dies de platja, dia i nit, nit i dia, dies ha, bon dia i bona hora, bona tarda... BONA NIT I TAPA’T.

Demà ho tornaré a intentar.

Seguidors