Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 14 de setembre de 2010

PLATÓNICO





Este amor
sabe a raro
huele diferente
tiene textura y color
de naranja,
y sólo habla
a través de sus versos.
Este amor
redondo,
orondo,
inmenso,
platónico...

dimecres, 8 de setembre de 2010

NAFRES QUE AMOLLEN FLORS






Hi ha paraules que se t’arrapen
i no te’n pots desfer mai més.
Hi ha mots
que es converteixen en llances
i obrin escletxa
per on la tendresa s’esmuny.
I sembla que has perdut un tros de vida.


dilluns, 6 de setembre de 2010




No es un lunes cualquiera,
éste echó raíces en el vacío.
Hoy,
el aire huele a sueños
quemados por el sol.
Hoy,
lunes de silencio,
las lágrimas aparecieron como las arrugas,
al otro extremo del ojo.


dimecres, 1 de setembre de 2010

Aquest és el nostre món, una mica cansat de nosaltres



Un amic meu, en Julio Burdiel, em va enviar un poema i jo no me n'hi vaig poder estar i en vaig fer un dibuix després de llegir-lo.

El poema, titulat "Reflexiones", parla de la pluja, del plor, de la terra, dels polítics, de fantasmes, del ridícul, de desastres... d'un planeta que gira i gira amb nosaltres, amb un TOT tatuat al seu ventre.

Seguidors