Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 24 de desembre de 2010






Dalt del riu

un tros de cel.



5 comentaris:

  1. quina imatge visual i poètica tan preciosa...

    :)
    un bon dies nadalencs!

    ResponElimina
  2. quin blau més net! per perdre's en el cel que has creat, preciòs!!

    ResponElimina
  3. I vosaltres, sempre omplint el meu cubell!
    Gràcies.

    ResponElimina
  4. una delicia el teu treball i el titol que li has donat , mira que ets bona eh ! ets un crak.

    Una abraçada artista

    ResponElimina

Seguidors