GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Com els nens pensem que no ens veuen si no veiem... molt bo el dibuix i les paraules.
ResponEliminahola Maijo ,
ResponEliminarealment es fascinant ! aquests teus treballs son d´admirar i disfritra , darrera les teves paraules es pot trobar molt de significats , que be que ho fas amiga ! ara feía díes que estaba absent , i es un plaer passejarme per el teu bloc , ho disfruto molt ! ets una artista en majuscules !
Una forta abraçada Maijo.
Gràcies, Carme.
ResponEliminaDe fet, penso que seguim sent nens per molt que passin els anys. Això no trau que anem aprenent.
Cassini,
ResponEliminaEm faràs sortir els colors...!
T'he trobat a faltar.
Un petonet.
em fas riure,
ResponEliminaveient el dibuix, pots pensar qualsevol cosa :)
m'agrada el teu sentit de l'humor...
salut i bon migdia
Qui no ha desitjat veure sense ser vist! I resulta que normalment passa a l'inrevés: no veiem, però ens veuen...
ResponEliminaImma
Gràcies, Joan, m'agrada que riguis.
ResponEliminaSalutacions.
Imma,
Quanta raó tens. Per a mostra un botó!
Petonets.