Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 8 d’octubre de 2010



Un lloc,
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.

6 comentaris:

  1. Un lloc que ha existit sempre... Hi ha presències que de vegades no les veiem... Buits que clamen per ser compartits... De vegades l'ull juga amb les seves diòptries... No sé si un principi pot ser un fi...? Ai el silenci... I l'abraçada d'una fulla en blanc, sempre és un regal, una abraçada, una presència...

    Maijo ja em perdonaràs, avui he donat el tomb del tomb... Deu ser que he estat uns dies fora...

    Des del far amb temps de pluja.
    onatge

    ResponElimina
  2. Hola onatge,
    Ja tornem a ser aquí! Ja saps que m'agraden els teus tombs, el teu portar la contrària em fa obrir els ulls.
    El text d'avui parlava del moment creatiu, d'allò que sorgeix del no res, però potser tens raó quan dius que "hi ha presències que de vegades no les veiem", potser és que ja està tot creat i només hem d'obrir la consciència.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. m'agrada la idea d'eixir des del no res a la pàgina. La màgia d'un full en blanc on pot aparéixer alguna cosa, gaudir del moment màgic de la creació.Un dibuix que parla per ell a soles

    ResponElimina
  4. Rosana,
    La màgia hi és en el moment de la creació, n'estic segura, així ho visc cada cop que entro dintre aquest espai íntim, on hi és tot, i jo només he d'anar traient-ho a la llum com un mag ho fa del barret.
    Ho has descrit molt bé, molt poèticament, és evident que saps del que parles.
    M’agrada com escrius.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. tot es presencia ,
    unes paraules que fan per pensar , ens invitan a omplir una fulla en blanc!
    l´imatge del teu dibuix te vida ! ets un crak !

    una abraçada Maijo

    ResponElimina
  6. I quan això passa, Cassini? Quan la inspiració et convida a omplir una fulla en blanc, no et sents una mica Déu? És tan gran el poder de la creació!
    Fins aviat, amic!

    ResponElimina

Seguidors