Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 21 d’octubre de 2010

TARDOR




La senyora Tardor, es cobreix el cap amb una carbassa. És temps de carbasses.

7 comentaris:

  1. Quina imaginació que tens! Crec que la senyora tardor quedarà contenta amb el seu retrat. T'ha quedat superxula! :)

    ResponElimina
  2. Maijo,
    sovint em quedo amb les imatges i no afegeixo les paraules. Però sempre m'encantes amb els teus dibuixos i les teves paraules.
    Probablement, per encantada, em quedo muda!

    Preciosa la senyora tardor, artista!

    ResponElimina
  3. M'agrada l'arròs amb carbassa, els monyo de carbassa i les fulles d'arracades al vent de la senyora tardor!

    ResponElimina
  4. Hola maijo, m'agrada la teva tardor, bé, vull dir la senyora Tardor. El seu barret, el collaret, les arracades m'encanten... I la subtilesa de que no et mira als ulls, potser perquè no sap d'on vindrà el vent... o si plourà.

    Des del far una abraçada de tardor sense carbassa.
    onatge

    ResponElimina
  5. Hola Carme,
    La senyora Tardor inspira molt, és molt maca, el que passa és que portem son endarrerida, tenim el cor mig adormit i no acabem de veure els seus encants.
    Gràcies per ser-hi. Petonets.

    Fanal blau, no et quedis muda, sempre que parles dius coses maques. M'agrada estar ben acompanyada.
    Una abraçada.

    Rosana, La senyora tardor té cops amagats. Qui ho havia de dir que es pentinés amb monyo de carbassa!
    Una abraçada.

    Onatge,
    Sempre tan observador! No se te'n passa ni una. La senyora Tardor és molt discreta i es pensa que passa desapercebuda. No en té ni idea, oi?
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. la senyora Tardor , la veig tímida peró amb ganes de lluir la seva inspiració ! la tardor inspira al poeta i la senyora tardor que has creat ens acull amb la seva timidesa a reflexionar de la bellesa que ens aporta , ella es vesteix per enamorar i de ben segur que tindrá molts pretenents .... es guapíssima !

    Una abraçada Maijo

    ResponElimina
  7. Celebro que t'agradi, Cassini.

    Petonets

    ResponElimina

Seguidors