Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 27 d’octubre de 2010




Quina més bona manera d'entrar a la tardor.
Tots junts, a taula!

13 comentaris:

  1. I la imatge de la tele? Per a mi sobraria per entrar a qualsevol estació! I diria que la presència televisiva els desuneix una mica. Petons, Maijo.

    ResponElimina
  2. Hola Gemma,
    Tens tota la raó, la imatge de la tele és de les que desuneix més, és un polític en plena campanya electoral. Cremem la tele!
    Petoneeets!

    ResponElimina
  3. Amb tele o sense és una bonica il·lustració!

    I com que el polític en campanya electoral no se sent... podem descansar. (Un avantatge clar de els il·lustracions sobre la realitat)

    ResponElimina
  4. Gràcies, Carme.
    Tenim molta sort, tanta de dibuixar com d'escriure. En podem fer el que vulguem de la nostra realitat. Amb les il·lustracions de vegades aixeco la veu, d'altres, el silenci les fa grans.
    I en quan als polítics, jo utilitzaria molt la goma o unes afilades i tallants tisores.

    Fins aviat, un petonet.

    ResponElimina
  5. Almenys estan tots junts, els pares, els fills, el gos i el pardalet dins d'una gàbia tan bonica. Jo estic mirant una de gàbia ara mentre escric que està ací al meu costat, però és per a fer bonico, sense pardalet ni res.

    Un abraç

    ResponElimina
  6. Hola maijo, la família que menja unida permaneix unida. I també, foc a la tele amb imatge i tot... Ara em tens intrigat, el que tots els membres de la família llueixen darrere a sota l'esquena, no sé sí és un petit núvol o un vestit de dansa...?

    Des del far una abraçada de tardor.
    onatge

    ResponElimina
  7. Hola Rosana.
    A mi tampoc m'agraden els barrots de les presons, encara que hi ha moltes altres maneres de ser lliure. Les gàbies no sempre són obstacles, en el teu cas és un element decoratiu.
    Una abraçada.

    Onatge,
    Els personatges del dibuix no tenen una flor al cul, ni nasqueren amb una barra de pa sota el braç, però com tu dius, s’asseuen sobre un núvol blau.
    He canviat el polític per una ballarina, jeje...
    Visca la tardor!

    ResponElimina
  8. maijo millor la ballarina que no el polític, per altra banda no sé d'on el vas treure, si ja no en queden de polítics...

    Des del far una abraçada amb núvol blau.
    onatge

    ResponElimina
  9. Els núvols, la ballarina, la papallona que descansa sobre la gàbia...jo veig a la família molt més unida ara, sembla que dins d'una estoneta ells mateixos alçaran el vol...

    ResponElimina
  10. M´han agradad molt les pintures- Felicitats. Bona setmana. Victoria.

    ResponElimina
  11. Hola onatge,
    El polític era paisà teu.
    Una abraçada .

    Rosana,
    Sort que ho mires amb bons ulls!
    Una abraçada.


    Victoria eugenia,
    Molt de gust de tenir-te entre nosaltres. Gràcies, ets molt amable. Tu també fas coses molt maques.
    Salutacions.

    ResponElimina
  12. una llibertat enpresonada , cuantes vegades ens mirem la " tele " i els nostres pensaments están fora de la "saleta " i juntem varies coses al mateix moment ! cuantes vegades ens oblidem o ens fan oblidar del somriure i la paraula que de veritat ens uneix millor que la força de la "caixa que ... "
    sempra expresivitat amb els teus magnífics treballs .
    genial Maijo !
    Una abraçada artista

    ResponElimina
  13. Hola Cassini,
    No és més lliure aquell que no el limiten els barrots d'una presó. La llibertat de pensament és la que ens fa grans.
    Si em sento lliure és perquè sóc capaç de sentir tot l'univers a dintre meu, és d'allí d'on extrec les imatges d'aquest blog. Però, t'asseguro que em quedo molt curta...
    Gràcies. Una abraçada, artiste!

    ResponElimina

Seguidors