Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 18 d’octubre de 2010




Hi ha molta expectació per la feina que encara no he començat, com veieu comencen a petar coets, i les guspires il•luminen tota l’estància. Bona senyal, la foscor dóna pas a la llum.
És hora de plasmar idees!

6 comentaris:

  1. Hola Maijo, qui ha dit que encara no ha començat, jo diria que no has parat mai! M'agraden els colors de la teva tardor especial i particular...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. Que bé, doncs vinga, a què esperes, tinc ganes de seguir gaudint-ne!

    ResponElimina
  3. Hola Onatge,
    Gràcies per aquest missatge tan encoratjador.
    Una abraçada.

    Gemma, rosana,
    Ja us veig, assegudes a la primera fila!
    Gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
  4. cuant la foscor dona pas a la llum , tot es exclamació , els ánims i son , tot es descubrir lo que tenim al devant ! tot espectació ! vaaaaaaaaa esperem lo millor !
    genial Maijo , que be que treballes.

    Una abraçada artista

    ResponElimina
  5. I tu que bé interpretes!
    Estàs fantàstic.
    Gràcies.

    ResponElimina

Seguidors