Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 6 d’octubre de 2010

Després de l'estiu




És evident que tinc un problema. Cada cop que penso en el bloc quedo com garrativada, pateixo de “bloqueig” mental. Tot i així, com que tinc esperit lluitador, no deixo que aquest pensament tan negatiu arreli massa fons. Encoratjada estiro coll, trec pit i em faig cruixir els dits de les mans; i, tot seguit, em disposo a escriure sense pensar. El primer tema que sorgeix parla del temps, de dies de tota mena: dia de festa, dia de cada dia, dia d’entre setmana, dies passats, passats per aigua, passats de moda, de passat demà, dies de platja, dia i nit, nit i dia, dies ha, bon dia i bona hora, bona tarda... BONA NIT I TAPA’T.

Demà ho tornaré a intentar.

3 comentaris:

  1. Les coses que es fan o s'escriuren sense pensar de vegades són les que després millor surten. I per parlar del temps... ja has començat; i bastant bé, per cert. Ara podem tenir tot el temps del món per parlar d'ell... Bona nit, Maijo! Petons! ;)

    ResponElimina
  2. Per cert, quan puguis, passa pel meu blog a recollir una coseta per tu... Ara sí: bona nit! ;)

    ResponElimina
  3. Hola, joanfer.
    Tens molta raó, el que costa més sempre és donar el primer pas, després els altres vénen rodats.
    Ha estat un honor rebre aquest premi de les teves mans, però em sembla que no sóc tan diligent com tu a l'hora de seguir les normes. He fet el que he pogut.
    Petonets!

    ResponElimina

Seguidors