Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 14 d’octubre de 2010



Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.


5 comentaris:

  1. Quina dibuixant d'oques!

    Com valoro l'art del dibuix, com ara el teu, jo sóc una negada, em vaig quedar amb l'estil que tenia a l'escola... poc he avançat.

    Bon cap de setmana, bonica.

    ResponElimina
  2. Molt bonic dibuix. A mi també m'agrada dibuixar però tinc tan poca paciència que crec que em quedo sempre a mitges. M'agraden els dibuixos de colorins, i a llapis. Un abraç

    ResponElimina
  3. Gemma,
    Gràcies i bona setmana.
    El dibuix és un art (esciure i comunicar-se com tu ho fas també) però com tot vol molta dedicació. Si no has avançat és perquè no t'ho has proposat, n'estic segura. Tu vals molt!
    Petonets.

    Rosana,
    La paciència és necessària per al viure. Jo, amb el dibuix he après a ser pacient i perseverant.
    Benvinguda al món del bloc. Estarem en contacte. Una abraçada

    ResponElimina
  4. saps Maijo ?
    ets una artista en majusciles , saps unir el teu art amb la resta dels humans , siguem grans ó siguem infants , sols mirar els teus treball ja ens motives a somiar !
    ets la millor !
    Una abraçada artista

    ResponElimina
  5. Cassini,
    Sense paraules...
    Mil abraçades.

    ResponElimina

Seguidors