Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 14 de setembre de 2010

PLATÓNICO





Este amor
sabe a raro
huele diferente
tiene textura y color
de naranja,
y sólo habla
a través de sus versos.
Este amor
redondo,
orondo,
inmenso,
platónico...

7 comentaris:

  1. Aquest és el TEU amor, és personal, és com el sents, com el vius, com el rius, com el plores... Potser està carregat de vitamina B... L'amor sempre és rar, perquè sovint no l'entenem o el compliquem... Visca el teu amor.

    Des del far amb missatge.
    onatge

    ResponElimina
  2. Buf!

    Genial la teva capacitat poètica/sintètica de transmetre...
    M'encanta!

    ResponElimina
  3. Que maco, quin enginy tens, fantàstic!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Onatge, per aquestes paraules escrites i dedicades amb tant d'amor. Doncs sí, l'amor pot arribar a ser molt estrany i identificar-lo sovint amb una fruita dolça, una mica àcida, aspra o fins i tot amarga.

    Fanal Blau,
    Això ho dius seriosament?
    Una abraçada d'agraïment.

    Gemma,
    Aquests aplaudiments m'emocionen :)
    Petonets.

    ResponElimina
  5. L'amor té molt sovint moltes preguntes sense resposta. Però aquí estic amb l'onatgem sigui com sigui, estigui com estigui... és el teu amor i tenir-lo no té preu... ;)
    Petons!

    ResponElimina
  6. I si és platònic, millor.
    Gràcies, joanfer.
    Petonets.

    ResponElimina
  7. un amor redó amb sabor a taronja...molt bonic

    ResponElimina

Seguidors