Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 1 de setembre de 2010

Aquest és el nostre món, una mica cansat de nosaltres



Un amic meu, en Julio Burdiel, em va enviar un poema i jo no me n'hi vaig poder estar i en vaig fer un dibuix després de llegir-lo.

El poema, titulat "Reflexiones", parla de la pluja, del plor, de la terra, dels polítics, de fantasmes, del ridícul, de desastres... d'un planeta que gira i gira amb nosaltres, amb un TOT tatuat al seu ventre.

10 comentaris:

  1. Hola maijo, trobo que per estar tan cansats de nosaltres encara t'ha sortit prou bonic... No sé com un dia no diu que ja n'està tip i deixa de girar, i digui: ara si volen que el facin girar ells -nosaltres-. Des de dalts se'ns deu veure patètics, despullats de sentit comú, sense nord, amb els ideals a preu... Ja callo. Mira de vegades em se reprimir...

    Des de la celístia dels estels una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. hola Maijo ,
    ets molt creativa , genial treball !

    una abraçada artista

    ResponElimina
  3. No m'estranya que el món estigui cansat de nosaltres. Jo també estic cansada de nosaltres. És que la espoècia humana realment té molt a tela!

    :) Una abraçada maijo!

    ResponElimina
  4. Un dia d'aquests el món se'n desfarà de nosaltres...
    Bon dibuix, Maijo!Petons!

    ResponElimina
  5. Hola Onatge.
    El món és bonic. És inspiració permanent per a tots nosaltres que una mica patètics sí que som.
    Una abraçada.

    Cassini,
    Tu que ets un gran observador coneixes millor que jo les meravelles del món. Gràcies per apropar-nos-les a casa nostra.

    Carme,
    Gràcies per venir. Potser millorarem poc a poc, cal no perdre la fe.
    Una abraçada.

    Joanfer,
    Quan el món digui "prou" ho haurem d'acceptar, com tot. Ell més que ningú tindrà molta raó.
    Una abraçada, m'agrada veure't per aquí.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Hola Majo. Muy buenos tus post.Un abrazo.chau.

    ResponElimina
  7. Maijo, i ben fet de voler compartir-lo per aqui, gràcies!

    ResponElimina
  8. Hola Gerardo. Gracias por tu visita. Otro abrazo para ti.



    Gemma,
    Gràcies de res. Compartir-ho per aquí ho fa tot més emocionant.
    Un petonet.

    ResponElimina
  9. Feia dies que no entrava, ja veig que no pares de crear, com i a la teva manera. Els teus dibuixos en porten amb un'altra dimensió, de totes formes jo vull ser més positiva i pensar que podem ajudar aquest món ple de lluites i preocupacions. Posem-li dons unes ales, blanques, lluminoses i que arribi'm fins l'Infinit...un beset ple d'estels Maijo

    ResponElimina
  10. Gràcies pels consells, Maria Rosa. Segur que entre tots podem fer un món millor.
    Petonets.

    ResponElimina

Seguidors