Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 28 d’agost de 2010



Pensaments blaus i daurats,

imatges d'estiu.




4 comentaris:

  1. Ai els pensaments...! L'Anxo sembla que porti el salvapensaments... "Pensaments blaus i daurats", m'agraden més els blaus... A aquest banyista sembla que l'acompanyi una ombra sinistra... Deuen ser els blaus i daurats... Maijo una signatura la teva per fer-ne tot un estudi de cims i tendències...

    Bona nit amb la brisa del mar.
    onatge

    ResponElimina
  2. Hola Onatge,
    Quan vas escriure aquest comentari devies estar baix l'influència de la lluna i la brisa del mar et devia bufar en contra.
    Bona nit... i tapa't.

    ResponElimina
  3. Ja saps que sempre estic tocat pel vent de mar... i llunàtic per convicció... No el veig tan malament el comentari anterior. Potser era la xafogor...

    Des dels estels una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Ja saps que jo tinc la sensibilitat a flor de pell, deu ser la xafogor...

    Una abraçada destapada.

    ResponElimina

Seguidors