Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 1 de juny de 2010





Te llamé entre sombras
y luego apagué la voz
de mi mesita de noche.

10 comentaris:

  1. Potser és que no t'ha sentit. Tornar-ho a provar demà, segur que tindràs més sort... ;)
    Petons!

    ResponElimina
  2. De vegades fa vent... Sempre hi ha una orella més sorda que l'altra... Etc. Etc...

    Una abraçada. Com dius!?
    onatge

    ResponElimina
  3. Joan,
    És el que hi ha!

    Onatge,
    Hi ha veus que no volen anar més enllà per dir segons què, i es queden a un racó de l'habitació esperant que es faci de dia.
    Una abraçada a tots dos.

    maijo

    ResponElimina
  4. Com diu en Joan, toca seguir persistint ni que sigui acabant ronca.

    ResponElimina
  5. M'agrada la petita contradicció entre les paraules i la imatge. Als versos dius que apagues la veu de la tauleta, però allà romanen entreoberts uns llavis ben vermells i surant a la paret del fons hi ha mots que no desapareixen del tot. Em quedo amb la imatge. Enhorabona!

    ResponElimina
  6. Òscar, gràcies pel teu suggeriment. No et dic que el segueixi com a consell, no m'agrada fer-me sentir massa. Però quan dormo, inconscientment, potser sí que cridi i cridi, i em quedi sense veu.

    Imma, n'has fet una bona lectura, de la imatge.
    Apagar la veu de la tauleta de nit seria tan fàcil com desconnectar la ment, deixar-se portar per la son (la boca segueix parlant, està massa acostumada a pronunciar un nom... Potser, d’allò que es diu en una cambra fosca sempre se’n faci ressò?)
    M'agraden les apreciacions que fas de la imatge.Gràcies.

    ResponElimina
  7. Crec que la tauleta de nit té tanta vida pròpia que encara que l'hi traigues la corrent continuarà parlant, la seva boca es grand i aconstumbrada a dir tot el que vol, proba de posar-te cotonets a les orelles i deixala parlar, li fará bé.

    ResponElimina
  8. Celebro que te guste, Espresso. Gracias por tu comentario.

    ResponElimina

Seguidors