Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 3 de maig de 2010





Un gato disfrazado de sombra
se mueve en una oscuridad sin fondo.
Sus ojos lo asaltan todo,
el pasado y el presente.
Resuenan sus afligidos maullidos
como tenebrosas fosas verbales
en una sugerente ciudad
llamada noche.

7 comentaris:

  1. N'hi ha tants disfressats de gat. I tants que voldrien tenir ombra i no en tenen. M'agraden els gats, potser ho fa que a casa tenim una gateta, la Maulet. Però la meva no estic segur que sabés anar per "una obscuritat sense fons...". La ciutat de nom Nit, m'encanta. És una ciutat plena de vida, de silenci, de brogit, de lluna, d'estrelles, de tempesta. Nit. -anava a continuar, però no-.

    Una abraçada sense disfressa.
    onatge

    ResponElimina
  2. La nit amaga moltes coses. Aquells que no tenen ombra passen desapercebuts. La nit és el bressol de l'amor, la cuina dels sentits, la inspiració d’un poema, la son del dia... La nit de vegades és una dona, d'altres, tota una ciutat.

    M'agrada la nit a mi també. I pots continuar si vols, m'agrada llegir-te.

    Una abraçada amb sol.
    maijo

    ResponElimina
  3. És ombra i ciutat i li diuen nit, és nit i és un enorme gat d'ulls verds, és una fosa muda i és una tercera part de la vida.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Imma.
    Et conec tant pels fets com per la paraula escrita.

    ResponElimina
  5. I si ombra i nit un dia es divorcien, i cadascuna va pel seu cantó? Nit i dia és una eternitat? Una tercera part de la vida..., per alguns menys encara, i per altres és dues terceres part de la vida.

    La nit és...

    La nit
    és un sofà
    entapissat de
    fulles tropicals
    però recobert
    d’una tela
    color verd poma
    -perquè no embruti
    la gossa-.

    La nit és
    un ventilador
    al sostre,
    una lleugera
    brisa de mar,
    pantalons curts,
    samarreta de
    màniga curta.

    La nit
    és el iogurt,
    un got
    d’aigua clara,
    el desig que
    no s’ha acomplert
    el divendres,
    és el pòsit i marro
    de quatre cafès
    de durant el dia.

    La nit
    és el desodorant
    que no m’ha
    abandonat,
    el rellotge que
    ja no miro,
    la xafogor
    de juliol.

    La nit
    és l’olor de pipa
    que m’arriba del
    restaurant de baix,
    és la porta tancada
    amb dos tombs
    de clau,
    és rentar-se les dents.

    La nit
    és treure’m les
    espardenyes d’estiu
    abans de posar
    els peus damunt
    del llit,
    és l’estrofa
    del primer mosquit...

    La nit
    és la televisió
    dels veïns,
    el cantar del
    gos del barri,
    la lluna
    que enlaira
    el poema.

    La nit
    és una pàgina
    en blanc,
    és el dormir
    de les plantes,
    el gemec
    de les parets
    la companyia
    dels llibres.

    Mira ara ja està fet, no em volia fer tan pesat però...

    Que ens abraci la flama de la nit a tots tres.
    onatge

    ResponElimina
  6. Onatge hi ha posat tots els sentits. Magnífic!, com sempre.

    ResponElimina
  7. Més que magnífic, ESPATARRANT!

    ResponElimina

Seguidors