Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 13 de maig de 2010





Miro d’escriure...
Et trobo tant a faltar!
Avui plou
i s’ha fet fosc
a mitja tarda.
A falta de tu
tinc la pluja.
Plou lentíssim,
tant, que confonc pluja i plor.
Vibra el degoteig
i en fa ressò
en el silenci de cada mot.
A falta de tu,
ploradissa del cel.
Trec l’accent
de les paraules
i el poso al sentiment.
Cau la pluja.
Segueix plovent
tendrament.


4 comentaris:

  1. M'agrada el poema i el dibuix també.

    Caminar sota la pluja em dóna una sensació de llibertat.

    ResponElimina
  2. M'agraden molts els dibuixos i com escrius. Me'n alegro d'haver-te trobat i tenir l'oportunitat de poder aprendre de tu.
    Gràcies per la teva visita i benvinguda al meu blog. Jo també t'he enllaçat... ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Carme,
    Moltes gràcies. M'agrada que m'ho diguis.
    És cert que caminar sota la pluja allibera. Fins i tot, hi ha qui es sent purificat a sota l'aigua del cel, d'altres diuen que la pluja és un mar en vertical i que s'haurien d'impartir cursets per aprendre a nedar en aquest mar, em penso que tu ja en saps. Jo ja fa temps que ho practico.
    He sentit dir que l’anima es pot arribar a reconèixer observant l’aigua, deu actuar a manera de mirall. I també diuen que si sabem entrar en el seu joc hi trobarem l’animació de la vida, en la seva quietud un consol, i en la seva transparència la puresa. I si a tot això li sumem que el 75% del nostre cos és aigua, em sembla que ja està tot dit.

    Una abraçada sota la pluja.

    Joanfer,
    És per a mi un honor saber-te aquí i ara. Aquesta oportunitat d'aprendre és recíproca. Et seguiré amb atenció.

    Una abraçada de ments obertes.


    Òscar,
    El mateix et dic, benvingut siguis. Estarem en contacte.
    Compte amb les merles!

    maijo

    ResponElimina

Seguidors