Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 30 de maig de 2010





Me atreví a pensar
que mi pincel podía cambiar
el color al mundo.
Empecé pintando en un cuaderno.
Dibujé un río con el azul
en sus aguas.
Le seguí el curso
con el trazo azul
hasta la desembocadura.
Y en su delta me afané
a saturar de azul el horizonte.
Desparramé azules en las telas
y en las paredes del taller.
Me abalancé sobre el resto de la casa,
la fui dotando de un azul celeste.
Salí a la calle pintando avenidas enteras,
los árboles, las señales de tráfico,
la lluvia, el aire...
Llené de azul mis pulmones.
Me convertí en azul.
Intenté seguir mis pasos,
azules eran antes de transformar
el asfalto.
Desaparecía el mundo
sumergido en un azul sin límites.

5 comentaris:

  1. M'agrada el teu món blau; fa bona pinta... Estic segur que és molt millor que en el que nosaltres vivim... ;)
    Petons!

    ResponElimina
  2. Ah! Ets tu la responsable de que el món siga el "Planeta Blau"!
    Salut.

    ResponElimina
  3. El meu cel és blau com el teu, però el meu món... al meu món intento pintar-ho cada dia d'un color diferent perquè, de fet, cada dia és diferent... ;)
    Petons!

    ResponElimina
  4. El meu cel també és blau, però també m'agrada encès de foc, o gris de boira, depèn del moment i del dia. Com tu dius entre tots podríem... Però tenim massa mals pintors que ens imposen el seus colors dolents, i la majoria no fem res...

    Una abraçada blava.
    onatge

    ResponElimina
  5. Tens raó, Joan, cada dia és diferent i nosaltres també.
    Una abraçada del color del dia.

    Onatge, et veig pintor de sentiments. Veig com pintes al teu blog, i cap mal pintor t'apaga la veu.
    Una abraçada amb un somriure ben pintat.

    maijo

    ResponElimina

Seguidors